Article de Marçal Sintes Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Irene Montero i la ceguesa ideològica
El que causa estupor és l’obstinació, la tossuderia, la porfídia, la ceguesa amb què la ministra d’Igualtat i els seus han reaccionat a la catàstrofe
El Govern d’Espanya sembla de Duralex, aquells vasos i tasses de vidre temperat resistents a tota mena de cops i caigudes. Sembla també de goma, capaç d’estirar-se fins que la tensió sembla que la trencarà, però mai ho fa. I això malgrat que la coalició és de dos materials de naturaleses molt diferents, gairebé oposades. Els primers, els socialistes, són un partit de govern, un partit d’ordre, pur ‘establishment’. Són i es troben al cor del sistema. Els segons van néixer i van arribar per canviar-ho tot, el sistema en primer lloc. Perquè, repetien, sí que es pot. Posats a poder, fins i tot es pot «assaltar el cel». Podem.
L’últim i més dramàtic xoc entre els socis l’ha causat la llei anomenada ‘del només sí és sí’. Primer va venir la batalla entre els uns i els altres sobre com havia de ser la norma. Què havia de dir. La seva aprovació va ser viscuda per Unides Podem, i molt personalment per la ministra Irene Montero, a tot estirar més que un èxit, com un gran èxit. La llei la van col·locar a dalt de tot de la lleixa dels trofeus. Montero i els seus desbordaven satisfacció. L’alegria va durar poc, ja que de seguida es va iniciar la imparable cascada de revisions a la baixa de les penes d’abusadors sexuals i violadors. Per a unes quantes desenes d’ells el regal ha resultat molt especial, ja que la rebaixa els ha posat en llibertat. Han sortit, continuaran sortint, al carrer. El problema no és menor en absolut. No ho és per a les víctimes, en primer terme. I tampoc ho és políticament.
Entretots
D’aquí uns mesos, al maig, se celebraran eleccions municipals i, en molts llocs, també autonòmiques. Després, abans que aquest 2023 acabi, vindran unes eleccions legislatives molt disputades. Prenyades de joc brut i agressivitat. A matadegolla. I que Pedro Sánchez s’ho juga tot.
Notícies relacionadesLa dreta s’ha adonat de la gran oportunitat que té al davant. Els canvis en el Codi Penal pactats amb els independentistes d’ERC pot ser que li hagin restat vots al PSOE, però la llei del ‘només sí és sí’ ja li n’ha desposseït de més, de moltíssims més, i amenaça de continuar perforant voraçment els seus suports. L’enorme bretxa oberta al casc socialista ha forçat Sánchez a tallar en sec. S’ha de canviar la llei.
Però la part curiosa no és aquesta, que respon a la pura lògica, ja que els polítics hi són per resoldre problemes i ningú es resigna que el desposseeixin del poder. El que causa estupor, almenys me n’ha causat a mi, és l’obstinació, la tossuderia, la porfídia, la ceguesa amb què Irene Montero i els seus han reaccionat a la catàstrofe. Lluny d’admetre l’evident error, han invertit totes les seves energies a negar-lo. A impugnar els fets. No és, per a ells, que la llei tingui escletxes. De cap manera. El que passa és que els jutges –moltíssims, ja que les rebaixes de penes assoleixen ja els quatre centenars– són simples i estrictes ‘fatxes’ fent conxorxa amb el PP, Vox i els mitjans de comunicació afins per acabar amb Montero i els podemites. Ofuscació, ideologisme.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
