Bancs que ofenen

Cert, els bancs estan per definició assenyalats i de vegades fins i tot estigmatitzats, però la culpa del deteriorament de la seva imatge és sobretot seva: les seves sospitoses rodes de premsa, preparades per saberudes agències de comunicació, semblen tenir com a únic objectiu acontentar els mercats i deprimir la resta de la societat, que veu com són incapaços d’elaborar cap missatge que no sigui el de l’acumulació i la cobdícia. A aquests executius que ens exposen els seus beneficis com qui canta el Gordo de Nadal ha arribat el moment de refrescar-los una mica la memòria.

Per exemple, que el rescat del sector bancari va costar als espanyols més de 58.000 milions d’euros, dels quals segons el FROB només s’ha recuperat el 10%. Per exemple, que des de la crisi del 2008 han tancat a Espanya la barbaritat de 15.000 oficines i que pobles sencers han quedat abandonats sense cap sucursal. Per exemple, que la restricció dels horaris d’atenció al públic combinada amb la virtualització dels serveis ha deixat milions d’avis vergonyosament desatesos. Per exemple, que s’han perdut els últims anys més de 100.000 llocs de treball, no perquè hi hagués causes objectives, sinó purament per engrossir els beneficis.

Notícies relacionades

El BBVA eleva el seu benefici el 39% fins al màxim de la seva història: 6.420 milions

Testosterona antiprocés

Els bancs han passat els últims anys per successives crisis de credibilitat i prestigi. La desaparició de les caixes d’estalvi, que almenys retornaven a la societat una part dels seus beneficis, ha obert pas a entitats financeres pures i dures, que semblen actuar com entitats lucratives a les quals només els importen els seus guanys. El súmmum d’aquesta actitud ha sigut la reacció de la banca a la taxa financera que li va imposar el Govern i que suposaria, almenys, un retorn a les arques públiques d’uns 1.000 milions: les grans entitats del sector reconeixen sense posar-se vermelles que estan estudiant presentar una demanda per no haver de pagar aquest impost el mateix dia que presentaven els seus beneficis estratosfèrics.

I és que la banca és ara mateix en un punt crític d’acceptació social. O demostra que vol tornar a la societat una part del que li deu, o la seva imatge es deteriorarà irreversiblement. O accepta que ha de pagar la taxa financera, que els seus guanys han de servir també per reduir les comissions, millorar els seus horaris d’atenció al públic i els seus serveis o perquè poblacions senceres no es quedin sense oficines, o perdrà la seva credibilitat. O deixen de pensar exclusivament en els seus accionistes i s’ocupen també dels seus clients, o no podran continuar presentant beneficis sense que rebin un merescut rebuig social. A hores d’ara ja ningú ni tan sols els discuteix que puguin fer beneficis amb les nòmines que tothom està obligat a ingressar als seus comptes: l’únic que se’ls exigeix és que siguin sensibles, equitatius i respectuosos. Al pròxim anunci de beneficis tinguin la bondat de vigilar una mica més els seus missatges ofensius.