Gaza a Génova

Feijóo, com sempre més arrossegat que convençut, va intentar pujar el mateix diumenge a l’onada anti Sánchez, però amb el pas dels dies li ha entrat una suor freda que l’ha deixat paralitzat. Sense anar més lluny, dimarts va comprovar petrificat com l’ONU atorgava oficialment la categoria de genocidi a l’horror perpetrat per Netanyahu i els seus sequaços feixistes. I és que al PP li agradaria que Gaza fos un assumpte de quatre rastaflautes, però el cas és que la condemna a Israel ja és l’espai central de gairebé totes les institucions europees i és un crit cada vegada més aclaparador en totes les societats occidentals. Feijóo ho sap i per això ha hagut de derrapar sobre la marxa: dimecres ja parlava de "matança" i de condemna al Govern israelià, una manera de reconèixer que, una altra vegada, els seus li havien parat una terrible emboscada. Les patètiques fotos de la presidenta madrilenya saludant l’equip israelià o Aznar dient que "si perd Israel, perdem tots" són posturejos que agraden molt a OK Diario, però que horroritzen la dreta clàssica, on el PP té encara la majoria de vots per reconquerir el poder. Una vegada més, el que havia de ser la tomba de Sánchez pot tornar-se com un bumerang en contra d’un PP totalment curtcircuitat per l’evidència que, senzillament, s’han equivocat de bàndol. La ràbia indissimulada de la dreta és aquesta vegada doble: no només Sánchez s’ha tornat a escapar viu quan pensaven que ja el tenien, sinó que el pas del temps li atorga, amb Palestina, una categoria de governant valent i moralment ben situat que desmenteix el relat fabricat des de la Faes i els seus satèl·lits. Si Feijóo no aconsegueix trobar una mínima escletxa entre el sanchisme i la seva pròpia extrema dreta, corre el risc que Gaza es converteixi en el seu particular No a la Guerra i se’l carregui. Aznar li podria explicar com aquell tsunami va ser el principi del seu final.