El Tractat de Barcelona

Barcelona va ser aquest dijous la protagonista de la cimera hispano-francesa encapçalada pel president francès, Emmanuel Macron, i el del Govern espanyol, Pedro Sánchez. Al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), els dos mandataris van firmar el que serà conegut com a Tractat de Barcelona, el primer Tractat d’Amistat i Cooperació que es firma entre els dos països i que Macron va considerar com la reparació d’una anomalia, ateses les estretes relacions durant molts anys entre els dos països, però que no s’havien concretat en un acord com el subscrit ara. El tractat és de gran importància perquè només Portugal estava fins ara lligat a Espanya amb aquesta solemnitat, mentre que França només té acords similars amb Alemanya, el Tractat de l’Elisi de fa 60 anys, i amb Itàlia, el Tractat del Quirinal firmat el 2021.

Però, més enllà de la retòrica, el tractat i els acords sectorials firmats pels ministres consagren un eix franco-espanyol a Europa –els dos països es coordinaran a partir d’ara en les grans decisions de la UE–, en el camp de l’energia i en els transports, amb les interconnexions ferroviàries. Amb l’acord BarMar o H2Med, l’hidroducte que enllaçarà Barcelona amb Marsella l’any 2030 i traslladarà 2 milions de tones anuals d’hidrogen verd, Espanya es convertirà en líder energètic europeu i s’integrarà al sistema d’energia de la UE. I Barcelona serà el nus del qual sortirà l’energia verda del futur cap als països europeus i es beneficiarà així d’una inversió milionària europea.

Els dos mandataris van destacar que el tractat hispano-francès reforça la UE en un moment difícil a causa de la guerra d’Ucraïna, en vista de la qual mantenen posicions similars, i per la decisió dels Estats Units de llançar-se a combatre la inflació i a afavorir les inversions verdes amb un pla de subsidis de 370.000 milions de dòlars que pot perjudicar seriosament la competitivitat de la indústria europea. Aquest assumpte va dominar la conferència de premsa conjunta de Sánchez i Macron. Tots dos van celebrar que Joe Biden aposti per la indústria verda, però van alertar que no pot perjudicar Europa, que s’ha d’enfrontar unida al problema. 

La manifestació convocada amb motiu de la cimera no la va deslluir, sinó que va evidenciar la divisió dins d’aquest moviment, amb una minoria que va esbroncar i va arribar a insultar Oriol Junqueras, abans que acabés la concentració que va sumar una assistència a una distància sideral d’altres convocatòries anteriors. Pere Aragonès va participar, com era el seu deure, en la benvinguda, tot i que no es va quedar a escoltar els himnes nacionals per no reconèixer, va dir, l’Exèrcit espanyol i va expressar en privat i en públic que el «conflicte polític» no es resoldrà fins que se celebri un referèndum.

Dit d’una altra manera, el procés s’ha acabat entès a la manera que el van gestionar els anteriors presidents, tot i que ERC sigui temorosa en l’erradicació del terme a què s’aferren els incondicionals de Puigdemont, però l’independentisme no ha desaparegut ni ho farà. Per això s’ha d’abordar políticament, com fa Sánchez amb les seves iniciatives, i Aragonès amb els pactes amb el Govern central, tot i que sigui de manera encara intermitent.