Formar en digitalització

Catalunya fa un pas endavant en la restricció de pantalles a les aules. Per al curs vinent s’estén la prohibició del mòbil i dels rellotges intel·ligents a l’alumnat d’ESO, així com la reubicació de les pissarres digitals en altres espais dels centres. També s’advoca per anar alliberant de tauletes i pissarres les aules d’infantil. A partir del curs 2026-2027, l’entrega de portàtils d’ús personal es retardarà a 6è de primària. En conjunt, una bateria de mesures que busca fomentar un ús responsable dels dispositius, així com millorar el rendiment acadèmic. L’objectiu de l’estratègia és indiscutible, tot i que la seva contundència no està exempta d’interrogants.
Per a l’elaboració del pla de digitalització responsable, el Govern ha comptat amb una comissió d’experts transversal i una enquesta realitzada a una mostra representativa del professorat. El camí proposat és el mateix que han pres alguns països europeus. Ja el 2023, la Unesco va demanar a totes les escoles del món que prohibissin els telèfons intel·ligents a les aules. En algunes experiències es destaca la millora en l’estudi i la disminució de casos registrats de ciberassetjament. Però cal recordar que l’eliminació de les pantalles a les aules no és la panacea de l’èxit acadèmic ni suposa una garantia del bon ús de la tecnologia. És important restar temps al mòbil, però resulta més imprescindible ensenyar a utilitzar-lo correctament. I en aquest punt és aquell en què el conjunt de la societat mostra una clara incapacitat.
Hi ha consens sobre els riscos de l’ús excessiu del mòbil. Una sobreestimulació digital pot generar addicció, estrès, problemes de son i limitar la capacitat de concentració, que obstaculitza l’aprenentatge profund. Viure davant una pantalla resta experiències presencials necessàries per al desenvolupament físic i mental. Però, més enllà dels problemes pel seu abús, l’amenaça més inquietant és l’exposició dels menors a contingut inapropiat. La violència viral impacta directament en el seu benestar i pot provocar danys psicològics i emocionals, així com afectar el seu desenvolupament afectivosexual.
El pla presentat per la consellera d’Educació i FP, Esther Niubó, assegura apostar per l’educació en la competència digital i en el seu ús responsable, crític i segur. També per involucrar les famílies en la digitalització responsable. Per a això es repartirà una guia informativa i s’abordarà el tema en les reunions de principi de curs. ¿Serà suficient?
Convertir les escoles en espais lliures de mòbils no garanteix el seu bon ús fora d’aquest espai. La prohibició total pot generar frustració, pèrdua d’autonomia i, a la fi, resistència entre els menors. Desterrar els mòbils de les aules és, sens dubte, una mesura fàcil i barata que pot tranquil·litzar la inquietud de les famílies i del conjunt de la societat, però ni resoldrà els problemes estructurals de l’escola ni ampliarà el temps de qualitat entre menors i adults.
Educar per a la convivència digital implica ensenyar a connectar-se i a desconnectar-se. Saber utilitzar la tecnologia com una eina educativa i aprendre a triar, prioritzar, discernir i establir límits. És crucial evitar l’ús excessiu del mòbil en els menors, però eliminar-lo de les aules és renunciar a l’únic espai d’aprenentatge a través de la pràctica en el qual hi ha la seguretat de l’acompanyament.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.