Article de Jorge Dezcallar Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La manipulable i falsa democràcia del carrer

Als EUA i el Brasil s’ha vist un menyspreu a la democràcia representativa en favor d’una manipulable democràcia directa, com si els membres dels parlaments no haguessin sigut elegits pel ‘carrer’

3
Es llegeix en minuts
La manipulable i falsa democràcia del carrer

Els països no s’aixequen un dia plens de feixistes fanàtics o de comunistes revengistes. Quan això passa i les eleccions fan un tomb que els enquestadors no han vist venir és perquè hi ha causes profundes que tenen a veure amb un malestar generalitzat que no troba altres maneres d’expressar-se i que demagogs d’última generació exploten per portar l’aigua al seu molí. Per això no ha d’estranyar que qui un dia vota l’extrema dreta ho faci anys després per l’extrema esquerra si no veu satisfetes les seves aspiracions, com ara veiem a Iberoamèrica. Voten el contrari del que hi ha perquè pensen que pitjor no estaran, i és perfectament legítim que vulguin provar per veure si amb els altres els va millor. Són el caldo de cultiu dels populismes.

Molt diferent és el vergonyós espectacle d’aquests dies a Brasília, quan turbes partidàries de l’expresident Bolsonaro van assaltar les seus del legislatiu, l’executiu i el judicial, obra del geni d’Oscar Niemeyer, en protesta per considerar sense proves que Lula va robar una elecció molt ajustada (50,8% contra 49,2%). M’imagino que molts brasilers van sentir una vergonya enorme al veure el trist espectacle d’unes turbes que destrossaven tot el que trobaven al seu pas embolicades amb una bandera que porta la llegenda ‘Ordem e Progresso’. Suposo que no saben llegir.

‘Nihil novum sub sole’. El que ha passat ara al Brasil ni tan sols és nou, sinó una còpia d’anteriors intents en geografies tan distants com Espanya o els EUA, dos països que trio per ser democràcies assentades. Als Estats Units, masses que es negaven a acceptar el fet incontrovertit que Biden havia guanyat Trump per set milions de vots, que no és poca cosa, van assaltar el Capitoli fa dos anys en un vergonyós espectacle de pallassos vestits amb banyes de bisó que van provocar diversos morts i que encara està sent investigat políticament a la Cambra de Representants (veurem què fan els republicans ara que la controlen) i judicialment en els tribunals. I a Espanya es pot recordar que, el 2011, militants d’extrema esquerra van envoltar el Parlament de Catalunya i van obligar el president Artur Mas a accedir-hi amb helicòpter. Més greu va ser que, el 2018, independentistes que militaven a l’ANC, Òmnium i els CDR, a qui Quim Torra, llavors president de la Generalitat o sigui Estat (!) els havia demanat «pressionar», es passessin un parell de pobles i intentessin assaltar el Parlament defensat pels Mossos d’Esquadra. Molt vergonyós, tot i que aquí o la policia va ser més efectiva o els manifestants menys bèsties perquè no van aconseguir entrar. Com es veu, aquestes barbaritats no són una cosa que només faci l’extrema dreta, que després va reclamar protagonisme als EUA i el Brasil.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Es tracta, en tots aquests casos, del menyspreu de la democràcia representativa en favor d’una manipulable democràcia directa o democràcia del carrer, com si els membres dels respectius parlaments no haguessin sigut elegits pel «carrer», ja que en això consisteix votar amb llibertat. Aquestes masses cauen en la incongruència d’assaltar les seus de la sobirania popular en nom de la democràcia perquè pretenen ser les autèntiques demòcrates davant qui ocupa els escons. Dit d’una altra manera, volen carregar-se la democràcia en nom de la mateixa democràcia que violen al voler defensar. I ho fan moguts i finançats per altres que no participen en els aldarulls, que no apareixen a la foto ni trenquen vidres, però creen les condicions idònies perquè saben que és més fàcil manipular les masses amb l’ajuda de les xarxes socials que guanyar-se el seu vot. Ara es tracta de demostrar que rere l’atac de Washington hi ha Donald Trump i del de Brasília, Bolsonaro, el seu rendit admirador, units tots dos per la llarga ombra de Steve Bannon, que també té inquietants admiradors entre la nostra ultradreta de Vox.

S’ha de denunciar aquesta perillosa moda abans que continuï creixent amb nous imitadors. Els sistemes electorals poden no ser perfectes però els canvis s’han de fer dins les regles de joc que els van crear. El que no és acceptable és pretendre suplantar-los per la força per masses ignorants i manipulades a distància, que creuen que només hi ha democràcia quan manen els seus i que, de passada, procuren deslegitimar qui pensa diferent.