Entre avui i (potser) demà

S’acaba un mes d’agost que ens ha deixat l’onada de calor més llarga i tòrrida que es recorda i els pitjors incendis, amb milers d’evacuats a Galícia, Extremadura i Castella i Lleó. Mig Espanya es fonia mentre gent esforçada combatia el foc en condicions extremes, alguns fins i tot perdien la vida mentre d’altres veien cremar les seves llars, animals, boscos i cultius. Durant aquest mes, Putin ha enganyat una altra vegada Trump a Alaska i Netanyahu ha posat en marxa plans per matar encara més palestins mentre assassina els periodistes que ho expliquen. Em resulten insuportables les escenes de nens famèlics a Gaza. I molts immigrants han aprofitat el bon estat de la mar per arribar (o morir en l’intent) fins a les costes de les Canàries i de les Balears, cosa que ha alimentat la xenofòbia de polítics populistes que vociferen missatges simplistes d’identitats i economies amenaçades. El preu en termes de racisme, segregació i polarització social, per no parlar de pensions, els deu semblar un dany col·lateral assumible. No defenso una immigració descontrolada, perquè és incompatible amb l’Estat del benestar, però em sembla molt estúpid demonitzar-la.

Després del batibull aranzelari que ens ha mantingut mig mes en suspens, Donald Trump ha aprofitat l’agost per llançar una ofensiva contra els museus en la línia que ja va fer contra les universitats o el Kennedy Center, perquè segons ell parlen massa de racisme, esclavitud i gènere i no donen una imatge positiva que destaqui els èxits del gran país que continua sent els EUA... malgrat ell. També Hitler va perseguir l’"art decadent".

Afortunadament, també hi ha hagut notícies positives durant l’agost, com la d’aquests científics de la Universitat de Stanford que amb uns microelèctrodes implantats a l’escorça del cervell han aconseguit interpretar els senyals cerebrals i llegir d’aquesta manera els "monòlegs interns" de persones que no són capaces de parlar. Per evitar que escapin pensaments no desitjats, els investigadors han fet que el dispositiu només s’activi quan la persona implantada ho permeti pensant en la paraula clau Chittychittybangbang, com en la cèlebre pel·lícula.

Notícies relacionades

Lamentar que tot va malament

Que cremi el llamp

És un gran descobriment que cal celebrar com es mereix, si bé com tot avenç científic dependrà de com s’utilitzi, perquè d’entrada planteja greus problemes ètics de protecció de la intimitat. Es pot deixar volar la imaginació i pensar que arribarà un dia que sense cirurgia, amb només unes ulleres o amb una diadema, puguem donar ordres a l’ordinador simplement pensant-les i, fins i tot, comunicar-nos amb d’altres per transmissió del pensament, la panacea de tots els mags i il·lusionistes, que també té fortes implicacions militars. Seria el final del sèrum de la veritat o del detector de mentides, el famós polígraf a què tan aficionats són els serveis secrets. I tot això és molt preocupant: ¿S’imaginen que un dia el nostre interlocutor pugui llegir el que passa per la nostra ment mentre conversem? Saavedra Fajardo, fa ja molts anys que deia, amb molta raó, que "la llengua dissimula i encobreix els designis" –d’això en saben molt els diplomàtics–, perquè el cert és que des que els humans vivim en societat hem utilitzat en ocasions el llenguatge per ocultar el que en realitat pensem: "Hola, ¡quina alegria veure’t!" (aquí arriba el gras insuportable del meu cunyat); "Encantat de conèixer-te" (que bona que està la dona d’aquest gilipolles, ¿què li deu haver vist?); "És el contracte habitual, no és necessari que el llegeixis" (tu firma aquí, que veuràs que ràpid que et plomo, imbècil); "¡Que guapa que estàs avui!" (¡sembles una salsitxa embolicada en una alfombra!). I així tot.

Em temo que seria un desastre, perquè sinceritat i convivència no casen bé i per això existeixen les regles d’educació –l’antiga urbanitat que els nens ja no estudien–, que tan necessàries són per viure en societat. Però això serà potser en el futur, ara com ara no s’ha de preocupar perquè el tractament és experimental i falta molt perquè s’inventin i comercialitzin aquestes diademes o ulleres lectores de pensament que jo imagino. Això sí, el dia que això passi, la reunió entre Trump i Zelenski al Despatx Oval de la Casa Blanca ens farà plorar de riure.