La tribuna
Massa i més vells
Necessitarem molts immigrants, quan la immigració s’ha convertit en bandera de batalla d’una ultradreta xenòfoba, populista i miop
A Espanya fan falta ajudes socials i fiscals a la natalitat, com ja ha fet França, si volem mantenir el nostre envejable nivell de vida
Escric des de Mallorca, que aquest estiu rep, com les altres illes de l’arxipèlag balear, moltes pasteres procedents d’Algèria carregades d’immigrants. Pitjor és la situació de les Canàries i molt em temo que l’era de grans migracions tot just recomença, perquè això és el que els humans han fet des de l’origen dels temps.
En l’època de Jesucrist el món tenia 300 milions d’habitants i només va arribar a 1.000 milions a principis del segle XIX. D’aleshores ençà, tot s’accelera gràcies a avenços en medicina i salubritat pública; al final de la Segona Guerra Mundial érem 2.500 milions i ara 8.000. Qualsevol que tingui 42 anys ha vist duplicar-se la població mundial durant la seva vida i els qui en tinguin 75 l’han vista triplicar-se. És una barbaritat. La pel·lícula japonesa Pla 75, en què es maten els vells per reduir-ne la càrrega social, va espantar la seva directora, Chie Hayakawa, al descobrir durant el rodatge que la idea de l’eutanàsia tenia acceptació popular quan el que ella pretenia era precisament denunciar aquesta possibilitat.
D’aquí al 2050 la població mundial creixerà 2.000 milions més i a partir d’aquell moment s’estabilitzarà i començarà a decréixer. D’aquests 2.000 milions, 1.300 naixeran a l’Àfrica (Nigèria serà el tercer país més poblat del món), que serà el continent de les grans oportunitats, perquè caldrà fer-ho tot (habitatges, carreteres, electrificació, hospitals, aeroports i ferrocarrils, etcètera), i també dels grans problemes, atès que serà impossible donar a tothom les tres t que propugnava el papa Francesc: sostre (techo), terra i treball. El canvi climàtic, la desertificació i la pujada del mar complicaran encara més les coses.
En contrast, la població descendirà a Europa, Rússia i Àsia. La davallada és dramàtica a Europa, que el 1900 tenia el 25% de la població del món i avui només té el 6%, de manera que manté el 17% del PIB i el 50% de la despesa social mundial. Tots envegen la nostra educació, sanitat, pensions... que seran difícils de conservar amb una població cada vegada més petita i més envellida. Avui el 9% dels europeus tenen més de 65 anys i pujarà el 19% a fi de segle. Necessitarem molts immigrants, quan la immigració s’ha convertit en bandera de batalla d’una ultradreta xenòfoba, populista i miop, que tem per la seva identitat i privilegis, i això fa més necessària que mai una política intel·ligent, que ens permeti rebre els qui necessitem i prou, perquè cap societat de benestar aguanta amb fronteres obertes. També Rússia, el país més extens del món, perd població i tot just amb 140 milions d’habitants només produeix gas i petroli per aconseguir un PIB lleugerament superior al d’Itàlia. Amb aquests elements no pot competir amb els EUA i la Xina, tot i que el seu arsenal nuclear li doni altres cartes importants.
Tampoc és clar que el segle XXI hagi de ser el d’Àsia, com alguns proclamen, perquè, llevat de l’Índia, tot el continent perdrà població. La Xina té experiència, perquè el 1200 va perdre la meitat dels habitants per la pesta i la fam posterior i li va costar 350 anys refer-se. La diferència és que ara la despoblació asiàtica és més o menys voluntària: les parelles trien tenir menys fills –o no se’ls poden permetre– i per això, d’aquí al 2050, el Japó perdrà el 18% dels habitants, Corea del Sud, el 12%, i la Xina i Taiwan, el 8%, amb l’agreujant que els qui quedin seran més vells, i això tindrà serioses conseqüències sobre la seva productivitat i la seva capacitat militar, fet que donarà avantatge als EUA, amb una població que creixerà un 12% en el mateix període, gràcies a una forta immigració que a Àsia no hi ha.
Els espanyols som 48,3 milions. El 2024 hi va haver a Espanya 318.115 naixements i 433.547 morts i, malgrat això, serem 50 milions l’any vinent gràcies a la immigració, perquè tenim una de les taxes de natalitat més baixes d’Europa, 1,23 fills per dona, molt lluny de l’ideal de 2,2, entre altres raons, per les dificultats que els joves tenen per independitzar-se i accedir a un habitatge digne. Necessitem ajudes socials i fiscals a la natalitat, com ja ha fet França, si volem mantenir el nostre envejable nivell de vida i això exigeix una política adequada que, enmig de tanta polarització, tanta miopia política i tant curtterminisme no s’entreveu en el nostre horitzó.
