"‘Manca finezza’"

Espanya es va avançar amb Noruega a reconèixer l’Estat palestí i, així, va enviar al món un missatge reforçat perquè es tracta dels dos països europeus més significats en la recerca de la pau entre israelians i palestins, nosaltres amb la Conferència de Madrid de 1991 i ells amb el Procés d’Oslo de 1993. Va ser una decisió correcta que després han seguit França, Portugal, el Regne Unit, el Canadà... Fins a 155 països.

Després hem continuat amb un paquet de mesures que impedeixen el comerç d’armament, inclòs el pas pel nostre país de vaixells i aeronaus d’Estat amb armes i combustible per a Israel, que és una mesura que ens pot ocasionar friccions amb els EUA. Està bé fer-ho, però no hauríem de presumir-ne tant perquè ens hem situat en un complicat ménage à trois. Després, Pedro Sánchez ha impulsat (sense èxit) Europa a prendre mesures contundents, ha qualificat de genocidi la desastrosa situació de Gaza, ha animat els manifestants que van impedir el normal desenvolupament de la Vuelta, ha obligat TVE a renunciar al Festival d’Eurovisió si hi participa Israel i s’ha manifestat a favor d’excloure aquest país de totes les competicions esportives. Tret de la violència amb els ciclistes, la resta em sembla bé, tot i que sospito que l’han mogut consideracions de política interna més que no pas una altra cosa.

L’ús del terme genocidi, també utilitzat pel Consell de Drets Humans de l’ONU, es pot analitzar des de diversos punts de vista:

En l’àmbit moral, un país civilitzat i democràtic com Israel no pot matar de fam tot un poble pels crims d’uns quants, per execrables que siguin. No pot deixar sense aigua, medicines, aliments, combustible i electricitat tot un poble. No pot destruir escoles i hospitals i matar els periodistes que ho expliquen. No pot desplaçar forçosament poblacions senceres a Gaza (i també a Cisjordània) perquè això és neteja ètnica. Des d’aquest punt de vista moral, també crec que el que passa a Gaza és un genocidi.

Notícies relacionades

L’Europa de les empreses

La síndrome del No-Do

El terme genocidi, però, no és moral sinó jurídic, i en això qui decideix és el Tribunal Internacional de Justícia, que considera que hi ha "indicis" i ha acceptat la demanda presentada per Sud-àfrica. Perquè hi hagi un genocidi s’ha de provar la voluntat de destruir un grup humà, i això no és fàcil, tot i que en aquest cas hi ha declaracions de dirigents israelians que anomenen els palestins "animals humans" i parlen de "desencadenar l’infern" sobre ells mentre els animen a una "emigració voluntària". Un nombre creixent de professors de Dret Internacional pensen que a Gaza es donen les condicions per utilitzar aquest terme.

I queda l’àmbit polític, en què cadascú pot opinar el que li sembli i que el PSOE ha utilitzat per descol·locar un PP confós i incapaç de posar ordre a les seves files. La picabaralla continua davant el pla presentat per Trump i Netanyahu, que ara recolzen la meitat socialista del Govern i l’oposició, que comprensiblement desitgen el final de tant patiment, mentre que el rebutja Sumar, que veu el final de l’aspiració palestina a un Estat propi i demana la ruptura total amb Israel. La baralla intragovernamental puja de to al voltant de la flotilla humanitària detinguda per Israel. Tot plegat pot impactar en les nostres relacions amb Washington mentre desconcerta els nostres aliats. Una cosa és oposar-nos justificadament a les atrocitats d’Israel a Gaza i una altra de ben diferent és encapçalar les crítiques. L’objectiu és correcte, però l’execució és millorable. I com que plou sobre mullat després d’haver fet enfadar Trump durant la negociació del pressupost de l’OTAN (per acabar firmant com els altres), crec que la nostra diplomàcia hauria d’abaixar el to i prestar atenció a la bufetada que ens pot arribar des de Washington si continuem fent massa soroll. Val més curar-se amb salut perquè, com diria Giulio Andreotti, "manca finezza".