Llimona & vinagre Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Greta Thunberg, l’activista justiciera

Després de mesos de perfil baix, la humiliació i detenció posterior d’un exlluitador misogin i negacionista ha retornat a l’actualitat aquesta jove sueca tan reconeguda com qüestionada per les seves posicions extremes a favor del medi ambient

3
Es llegeix en minuts
Greta Thunberg, l’activista justiciera

La història és formidable. Un exlluitador britànic, exconcursant de ‘Gran hermano’, misogin i negacionista, es fica tot sol en un embolic publicant a les xarxes una imatge al costat d’un esportiu d’alta gamma i desafiant Greta Thunberg (Estocolm, 19 anys) que li doni una adreça de correu on enviar-li fotografies de tota la seva flota de vehicles contaminants. «Energiadepenispetit@buscatlavida.com», li contesta l’activista mediambiental. Ferit en l’orgull de mascle (si fem cas de la saviesa popular, un individu que presumeix de cotxes d’alta cilindrada està desafiant altres a dilucidar qui la té més gran), Andrew Tate, que així es diu el bufó, respon entre burles a través d’un vídeo, amb un puro a la mà i el pit inflat que s’entreveu a través d’una bata embuatada. Dissimula la humiliació encarregant unes pizzes, i a les capses de cartró s’hi aprecia l’establiment de Bucarest on s’han comprat. Buscat per tràfic de persones, violació i per gravar i difondre vídeos pornogràfics amb menors, localitzar-lo és qüestió de minuts i acaba detingut junt amb el seu germà. Tots dos continuen a la presó. Moments després, Greta Thunberg escriu a Twitter el corol·lari d’aquesta rocambolesca faula amb moral: «Això és el que passa quan no recicles les capses de pizza».

L’episodi ha retornat Thunberg al primer nivell de l’actualitat després de mesos de perfil baix i enfosquida per actuacions més radicals d’altres joves que, com l’activista sueca, opinen que els governs no estan fent tot el necessari per salvar el planeta. A Greta, però, mai li ha calgut empastifar de pintura una obra d’art, malgrat que algunes de les seves posades en escena van resultar que eren més extremes que el fet d’adherir-se amb cola als marcs de les ‘majas’ de Goya.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Després d’una campanya a Suècia de vagues mediambientals escolars que la van allunyar dels estudis i després de la seva aparició estel·lar el 2018 davant les Nacions Unides, el ‘fenomen Greta’ es va disparar amb els ‘Fridays for future’, protestes setmanals contra la devastació del planeta que van adquirir caràcter internacional. Diagnosticada de síndrome d’Asperger, jove, dona i massa intensa en les al·locucions públiques per al patró oficial de l’eloqüència, els ‘haters’ no van trigar a llançar-se-li a sobre. La víctima ideal del discurs de l’odi. El ‘kickboxer’, de fet, tenia el compte de Twitter suspès fins que va arribar Elon Musk amb l’amnistia i Tate va tornar a publicar bestieses, com culpabilitzar les víctimes de violació. Hereu de l’estil Torrente, el seu principal argument és que les vesteixen com putes.

Tornem a Greta. Allà on va és tan vituperada a les xarxes socials com aclamada als carrers. Com una estrella de cine, va haver d’abandonar precipitadament i amb cotxe la Marxa pel Clima del 2019 a Madrid atabalada per una multitud que volia confirmar si Greta era real o una viatgera en el temps. Sí. Ja no se sap on acaba la persona i on comença el personatge. D’ella s’ha escrit que es desplaça a través d’una dimensió espaciotemporal. I això, arran d’una fotografia de 1899 en què s’aprecia tres nenes treballant en una mina al Yukon. Una és la viva imatge de la sueca.

Notícies relacionades

La defensa de les seves idees no l’eximeix d’extravagàncies i de l’ombra de sospita sobre uns pares que sembla que han convertit la seva filla en una caixa enregistradora. A l’esmentada cimera de Madrid hi va anar amb tren des de Lisboa després de travessar l’oceà Atlàntic durant tres setmanes en un catamarà. Podem discutir si la causa mereix posar en risc vides humanes. ¿Qui costeja el seu activisme? Dies enrere, enmig de la polèmica amb Andrew Tate, va transcendir que era l’activista més ben pagada del món i que s’havia fet milionària. La informació va resultar ser falsa. No obstant, informacions periodístiques més rigoroses apunten al finançament de les seves activitats pels grans ‘lobbies’ energètics suecs, cosa que estaria generant lucratius guanys als seus progenitors, un actor de pa sucat amb oli i una cantant d’òpera que va acabar a Eurovisió.

Amb l’episodi amb Tate no n’hi ha hagut prou per generar les simpaties dels mitjans més conservadors, els espanyols inclosos, que han arribat a qualificar la ja famosa resposta del penis petit com «una de les frases més ràncies, més vulgars, més retrògrades i més masclistes que es pugui imaginar». Com les capses de pizza que han portat l’exlluitador violador a la presó, a alguns comentaristes també els urgeix un reciclatge.