Article de Jorge Dezcallar Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

No s’ha de perdre l’esperança

També hi ha hagut coses positives el 2022, com el fet que la democràcia, atacada ha mostrat la seva fortalesa a Europa davant de l’envestida de Putin i als EUA davant dels energúmens que van assaltar el Capitoli

CLODAGH KILCOYNE / REUTERS

Vivim moments difícils i així com aquests dies prometem fer més exercici per treure’ns aquests quilos que ens sobren, seria desitjable que també els països es marquessin objectius compartits, ja que enfronten problemes globals amb respostes locals que són inadequades per resoldre’ls perquè els virus, siguin sanitaris o informàtics, tenen el mal costum de no aturar-se a les fronteres nacionals. I el mateix passa amb l’escalfament global, que empitjora com a conseqüència de les urgències imposades per una pandèmia que també ha perjudicat la globalització i ens ha portat a canviar preu per seguretat en les cadenes de subministraments. Tot això en un context en el qual l’ordre liberal, vencedor de feixismes i comunisme, es veu contestat des de la Xina i Rússia per formes autoritàries de governança que es diuen que són més eficaces en temps de crisi (?), mentre exigeixen un nou repartiment del poder i unes regles de funcionament internacional més conformes amb la seva pròpia cultura i valors. El resultat és que la democràcia perd terreny al món. Si els desacords entre la Xina i els Estats Units creixen els pròxims anys, com sembla probable, el món enfrontarà un seriós risc de desacoblament tecnològic que ens pot portar a sistemes incompatibles entre si d’internet, de transferències financeres, etcètera. Per si no fos prou, els excessos de desregulació dels últims anys han augmentat les injustícies perquè mentre el sistema polític predica igualtat, l’economia promou la desigualtat, ja que des de 1980 els salaris no augmenten al ritme que ho fa la productivitat. El descontentament que això produeix es tradueix en populismes i porta aigua al molí dels nacionalismes identitaris. I tot això amb una guerra a Ucraïna que amenaça d’allargar-se i d’un rebrot de la covid a la Xina. No és per tirar coets.

Kai-Fu Lee, el gran guru xinès de la intel·ligència artificial, calcula que afegirà 15 bilions d’euros al PIB mundial el 2030 i que la meitat es quedarà a la Xina, un 25% serà per als EUA i la resta es repartirà entre altres països. Aquesta és la gran competició del nostre temps i Europa no hi participa. La Xina i l’Índia tenien el 60% del PIB mundial el 1800 que es va reduir al 10% el 1900 i Pequín sap, perquè ho va dir Mao, que això va passar perquè va perdre el tren de la primera revolució industrial i Xi Jinping no vol que torni a passar perquè també sap, aquesta vegada l’hi ha dit la Brookings Institution, que qui domini la intel·ligència artificial el 2030 dominarà el món el 2100 i per això hi inverteix massivament en el desenvolupament. El resultat d’aquesta pugna entre gegants accentuarà les divisions entre rics i pobres i també entre els països que aconsegueixin pujar al tren de la revolució digital i els que es quedin a l’andana veient-lo passar.

Notícies relacionades

D’altra banda, l’elevada inflació, la pujada de les taxes d’interès, el reforçament del dòlar i la desacceleració econòmica creen una tempesta perfecta que afecta especialment els països més febles que veuran com creix el seu deute i tindran més dificultats per finançar-se. Segons el Banc Mundial, aquests països deuen la barbaritat de 200.000 milions de dòlars que vencen el 2023 i almenys una dotzena no podran pagar. Necessitaran reestructurar el deute (molt en mans privades), renegociar els interessos i fins i tot aconseguir quitacions del principal i no és segur que ho aconsegueixin. El cas de Sri Lanka és paradigmàtic. És curiós que un dels països més reticents a donar un cop de mà sigui la Xina per l’opacitat amb què funciona la seva aparentment generosa política creditícia.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El món avui és interdependent i a tots els interessa –o hauria d’interessar– que a l’altre li vagi bé. Es calcula que l’efecte combinat de la pandèmia, la inflació i la invasió d’Ucraïna ha empès últimament cent milions d’éssers humans a la pobresa i el desenvolupament de la IA augmentarà l’atur. Per això, l’arribada de l’any nou em sembla un moment adequat per replantejar-nos algunes coses i procurar corregir el rumb abans que sigui massa tard perquè també hi ha hagut coses positives el 2022, com el fet que la democràcia, atacada, ha mostrat la seva fortalesa a Europa davant l’envestida de Putin i també als EUA davant els energúmens que van assaltar el Capitoli. Per això no hem de perdre l’esperança ni abandonar els nostres valors. ¡Bon Any!

Temes:

Xina Coronavirus

Inicia sessió 0 Comentaris