L’any acaba amb una inflació del 5,8%, un punt menys que al novembre

El 2022 acaba amb una inflació del 5,8%, un punt menys que el mes anterior, segons l’índex de preus de consum (IPC) del desembre. Aquesta evolució es deu essencialment als preus de l’energia. En tot cas, la taxa anual de la inflació subjacent escala fins al 6,9% davant del 6,3% del novembre, essencialment com a conseqüència de l’alça en el cistell de consum.

L’IPC va registrar al desembre una pujada del 0,3% respecte al mes anterior, mentre que el subjacent, que exclou els elements més volàtils, suma un 0,8%, segons les dades de l’IPC avançat que ha publicat l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La dada definitiva es coneixerà a mitjans del mes que ve.

El president del Govern, Pedro Sánchez, ja va treure pit dimarts passat a l’assegurar que la taxa anual a Espanya era la més baixa de la zona de l’euro i de la Unió Europea (UE). En aquest context va emmarcar el nou paquet anticrisi que el Congrés haurà d’avalar al gener en un ple extraordinari i que inclou mesures com la supressió de l’IVA al pa, la llet, els ous, la fruita, les verdures, els llegums i els cereals i la rebaixa del 10% al 5% en els olis i les pastes alimentàries.

Aquestes mesures regiran fins al pròxim 30 de juny o fins que la taxa anual de la inflació subjacent, la que exclou els preus de l’energia i els aliments no elaborats, baixi del 5,5%. Aquest indicador va arribar al seu punt màxim a l’agost, amb el 6,4%, i es manté en aquest entorn. Per la seva banda l’índex de preus de consum (IPC) general va tocar sostre el juliol passat, amb el 10,8%, un nivell igual que el de fa 40 anys.

Després d’una primera fase en què l’augment del nivell general de preus es recolzava en els preus de l’energia es va passar a una altra en la qual aquesta es va traslladar al conjunt de l’economia, com reflecteix la inflació subjacent. I la variable que més tira és la dels aliments, amb un increment de més del 15% fins al novembre. El detall del desembre no es coneixerà fins a mitjans de gener, quan es publiqui l’IPC definitiu, però tot sembla indicar que la tensió alcista es mantindrà.

De fet, segons l’anàlisi de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), que monitoritza l’evolució d’aquests preus des de finals del novembre, el cistell propi del Nadal era un 8,2% més car la setmana passada que un mes enrere. I ho està, sobretot, perquè aquest any es torna a disparar el preu del peix i el marisc, dos productes típicament de les celebracions nadalenques, i que no es beneficiaran de baixades de l’IVA, com tampoc la carn.

L’evolució experimentada pels aliments és la que ha impulsat el Govern central a prendre les mesures com les que afecten l’IVA, el cost del qual ascendeix a 661 milions d’euros. L’altra gran iniciativa estrella és un xec de 200 euros en un sol pagament per a rendes inferiors a 27.000 euros i un patrimoni inferior a 75.000 euros sense incloure la vivenda habitual per destinar a la compra d’aliments i el cost de la qual ascendeix a uns 1.800 milions. Aquesta vegada, en principi, hauria de funcionar millor que l’anterior prestació de 200 euros, que només ha arribat a la quarta part de les famílies previstes.

Notícies relacionades

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Endesa vol «seguretat jurídica» davant l’oposició a les renovables

El pla de l’Executiu per pal·liar els efectes de la inflació arriba a uns 10.000 milions, que se sumaran als 35.000 milions que, segons Sánchez, s’han destinat fins ara a frenar l’impacte de la guerra a Ucraïna.

L’evolució del nivell general de preus ha fet que les pensions contributives experimentin un increment del 8,5% per a l’any que ve seguint el model aprovat de l’IPC mitjà dels últims 12 mesos (novembre del 2022-desembre del 2021). Aquesta mateixa setmana el Consell de Ministres ha aprovat el reial decret que dona llum verda a l’esmentada revalorització, així com a la pròrroga de l’increment del 15% per a les pensions no contributives, igual com l’ingrés mínim vital.