L’eclosió de la intel·ligència artificial revoluciona la nostra vida

La popularització entre el gran públic de generadors de textos i imatges com ChatGPT o DALL-E obren la porta a un nou mercat però també a importants riscos, una dicotomia que la IA també estén a múltiples sectors econòmics

JORDI V. POU

La intel·ligència artificial (IA) porta dècades entre nosaltres, però mai havia estat tan present en les nostres vides. Primer van ser els superordinadors capaços de jugar als escacs, després els assistents virtuals i aquest 2022 ha sigut l’any en què els sistemes generatius, capaços de crear en qüestió de segons textos o imatges que no han existit mai partint de la petició dels usuaris. Aquestes novetats, les més potents fins ara, han popularitzat els productes d’IA entre el gran públic, però també han despertat temors entre els qui els veuen com una amenaça.

Més enllà de les fantasies distòpiques, la IA és la disciplina que dota les màquines de la capacitat per respondre a problemes complexos. Els ordinadors no tenen autoconsciència, però sí que poden calcular, memoritzar i aprendre partint de les dades amb què els humans els entrenen, sent capaços de donar-se ordres a si mateixos per millorar. A la pràctica, la IA permet que la Siri (Apple) o l’Alexa (Amazon) entenguin i processin les teves peticions, però també ha aconseguit automatitzar processos industrials amb la robòtica, organitzar operacions financeres complexes o diagnosticar malalties abans que els ulls dels metges.

En els últims mesos, sistemes cada vegada més avançats han començat a revolucionar l’art. L’aparició de programes com DALL-E (que deu el seu nom al pintor català Dalí), Stable Diffusion o Midjourney han fascinat milions d’usuaris de tot el món amb la seva capacitat de dibuixar en temps real (i fins i tot en 3D) qualsevol imatge que els descrivim, imitant estils pictòrics i obrint la porta a un nou tipus d’art digital. El generador de text Chat-GPT, per la seva banda, pot xerrar amb l’usuari, escriure novel·les, compondre poemes o programar codi informàtic. «Cada vegada simula millor el raonament humà, és increïble», explicava a EL PERIÓDICO David Casacuberta, professor de lògica i filosofia de la ciència a la UAB.

Mentre el mercat tecnològic es veu arrossegat per les turbulències macroeconòmiques, les IA generatives estan fent emergir un mercat cada vegada més atractiu. Les inversions de capital risc en aquest tipus de tecnologies creatives s’han disparat un 425% des del 2020 i ja arriben als 2.100 milions de dòlars, segons dades de PitchBook. OpenAI, l’organització cofundada per Elon Musk, finançada per Microsoft i que es troba al darrere d’alguns dels programes més exitosos, està valorada en 20.000 milions i preveu multiplicar el seu negoci en els pròxims mesos.

Venture capital investment in generative AI has increased 425 % since 2020 to $2.1bn this year pic.twitter.com/PjtHyrOMUo
— Lucia Velasco (@_LuciaVelasco) 14 de diciembre de 2022

Riscos de les IA creatives

Aquestes IA són un fenomen amb què tothom vol ‘jugar’. Però, tot i així, no estan exemptes de riscos. Chat-GPT pot difondre falsedats amb un to real i convincent, i portar a enganyar els usuaris sense que aquests se n’adonin. «Segueix la teva conversa molt bé i sembla que raona, però quan s’inventa alguna cosa i tu no ho saps pots creure que és veritat», apunta Helena Matute, catedràtica en psicologia experimental especialitzada en IA, que alerta sobre el perill que cada vegada «sigui més difícil contrastar la realitat». Aquest mateix problema va forçar Meta –propietària de Facebook i Instagram– a retirar el seu model de llenguatge Galactica tres dies després d’obrir-lo al públic. «Si no ets rigorós sempre, no ets confiable mai», ha advertit l’analista tecnològic Antonio Ortiz. Google encara no ha llançat el seu per por que afecti la seva reputació.

D’altra banda, la popularització dels generadors d’imatges ha posat els artistes gràfics en peu de guerra, ja que denuncien que aquestes IA s’entrenen basant-se en les seves obres sense el seu consentiment per crear resultats nous sense drets de propietat. Dit d’una altra forma, que els roben el negoci. A més, aquests models aprenen amb dades que extreuen d’internet, cosa que els fa amplificar el biaix de raça, sexe, edat o classe present a la xarxa. Així, usuaris de la popular ‘app’ Lensa que fa servir la IA per transformar els nostres ‘selfies’ en pintures més atractives de nosaltres han denunciat que mentre als homes se’ls estilitza com astronautes, exploradors o inventors, el programa tendeix a despullar i hipersexualizar les dones.

Oportunitats i impacte social

L’eclosió de les IA creatives és l’última conseqüència d’un fenomen que fa anys que es normalitza en múltiples sectors econòmics. I és que un 50% de les empreses de tot el món ja estan intentant aplicar aquests sistemes intel·ligents, un 30% més que el 2017, segons la consultora McKinsey.

Dels serveis financers a les telecomunicacions, la salut, la logística o el turisme, la majoria d’indústries estan apostant per la IA per processar les peticions dels clients, automatitzar tasques repetitives, analitzar milions de dades per extreure patrons i, en definitiva, per fer que els seus negocis creixin sent més productius i eficients. McKinsey calcula que la IA tindrà un impacte de 13 bilions de dòlars en l’activitat econòmica mundial de cara al 2030, sent, segons la seva opinió, l’avenç més important des de la invenció de la màquina de vapor al segle XVIII.

Notícies relacionades

Com va passar amb la locomotora, l’aparició de tecnologies revolucionàries comporta oportunitats, però també riscos. Es calcula que l’ús de la IA afectarà entre un 12% i un 47% dels llocs de treball. Els més mecànics seran substituïts per la robòtica, però al seu torn apareixeran nous perfils laborals més tècnics per programar i supervisar les màquines. Tot i així, la digitalització ja està causant externalitats socials, com el proletariat digital que ha creat l’anomenat capitalisme de plataformes amb companyies com Uber o Glovo. «Hi ha molts drets que tenim garantits en el món analògic però que en el món ‘online’ es dilueixen i s’han de defensar», va apuntar a aquest diari l’economia Lucía Velasco.

Aquesta dicotomia es fa extensible a tots els àmbits en què desembarca la IA. Cada vegada són més les administracions públiques que recorren a aquests sistemes per mirar de predir des dels fluxos migratoris cap a Europa fins al risc de reincidència dels presos, com passa a les presons de Catalunya. Aquests mètodes busquen fer que la gestió de tota mena de qüestions sigui més eficient, però també desperten recels. És per això que, tant grups de ciutadans com el mateix Govern, s’estan organitzant per vigilar que el desplegament de la IA desbloquegi totes les seves oportunitats minimitzant el seu impacte social.