El bon disseny de l’any

• Millor proposta ecològica: un vàter que funciona sense necessitat d’aigua. És el projecte estrella de la fundació de Bill Gates. L’objectiu és convertir els residus en innòcues cendres. Necessari quan dos mil milions de persones continuen defecant sense salubritat i emmalaltint.

• Innovació domèstica: el comandament a distància per al televisor Samsung Eco Remote, que no necessita piles, es recarrega amb la llum ambient, com les calculadores. Es pot estalviar 100 milions de piles en 7 anys. Hauria de ser universal i obligatori per a totes les marques.

• Innovació tecnològica de l’any: el motor d’hidrogen per a avions, creat per Rolls Royce i Easy Jet, que suposarà un canvi radical en la navegació aèria. Només produeix aigua com a residu de la seva combustió. El problema és que trigarà a aplicar-se.

• Instrument de pacificació urbana: l’últim invent de Dayson, cèlebre pel seu sistema d’aspiradors i eixugamans, el Dyson Zone. Uns auriculars-mascareta que combaten la pol·lució sonora i ambiental a les ciutats contaminades. Un ‘gadget’ avui necessari, però esperem que obsolet ben aviat.

• Sistema de mobilitat: la revista ‘Domus’ destaca com una de les fites de l’any el servei de bicicletes elèctriques compartides de Barcelona. I el model Lime, un element urbà ja característic dels carrers europeus. Orgullosos de liderar ciutats millors.

• Edifici afable: bloc de 85 vivendes socials a Cornellà de Llobregat, dels arquitectes Peris + Toral. Es tracta d’una construcció amb estructura de fusta. Exemple d’industrialització amb estalvi energètic i nova tipologia, amb espais comunitaris i sense passadissos. Una espoleta per desembussar l’urgentíssim problema habitacional que patim. Aquí vergonya pròpia.

• Gràfica combativa: ‘Liberated Bodies’, un programa de la fundació Color of Change per conscienciar sobre el lliure ús del propi cos entre la comunitat negra. L’enorme poder del disseny visual per informar i conscienciar per desfer prejudicis.

• Tipografia universal: Helvetica Now Variable, redisseny de la tradicional tipografia de pal sec, que ara és més clara i versàtil. Desenvolupada per la llegendària empresa americana Monotype, que al seu dia va crear la no menys mítica Times New Roman, amb serifa. Els clàssics mai passen de moda.

• Vestit personalitzat instantani: el dissenyador lleidatà Manel Torres, establert a Londres fa dues dècades, ha desenvolupat el sistema ‘Spry-on’ des de la seva empresa Fabrican. En el passat ja havia creat un esprai per fer-se un biquini ‘ipso facto’. Aquest any ha presentat un vestit a la Paris Fashion Week de setembre per a la marca Coperni. La model Bella Hadid va sortir en roba interior i va ser polvoritzada amb un producte que es va convertir en tela i es va ajustar de forma personalitzada en dos minuts. Passos cap a un sistema de producció tèxtil menys aberrant i deslocalitzat que l’actual.

• Interior plàcid: hotel Monastero, la rehabilitació d’un antic monestir italià a prop del llac de Garda, obra de l’estudi Noa. Un exercici de sensibilitat que demostra que el luxe no està en l’opulència, sinó en la confortable sobrietat. L’eslògan, Carpe Noctem.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

• Objecte icona de l’any: les tisores. Símbol de la resistència de les dones iranianes, que denuncien el règim opressiu tallant-se el cabell. Alguns famosos es van apuntar al repte, bravo, però amb menys perill.

Aquesta és la meva precipitada selecció subjectiva. Exempta de tota pretensió modèlica. Perquè per saber de debò el millor de la collita creativa del 2022 a Espanya haurem d’esperar a l’estiu, quan, com és tradició, el FAD ens presenta en el Disseny Hub els seus premis. Sí, triguen molt més que les llistes apressades del diari, però a canvi ho fan amb una anàlisi més assossegada i rigorosa. Ja sabem que en el món creatiu la primera impressió sovint ens enlluerna i potser ens enganya.