Ciutats forn

I com que aturar el canvi climàtic és impossible –els nostres dirigents i principals empreses no estan per la feina–, només ens queda autoprotegir-nos. I aquí hi han de jugar un rol determinant els ajuntaments. Des de fa anys es van prenent mesures puntuals quan no hi ha més remei, però es mostren insuficients. Pedaços, com posar algunes lones, que no eviten el ressol, obrir refugis climàtics i plantar una mica més de vegetació. Però es fa urgent estendre de manera generosa aquestes accions i prendre’n altres de més radicals, com han sigut els eixos verds a Barcelona. Per cert, les xicrandes són precioses, i la seva copa acolorida o com a alfombra urbana preciós, però la seva fulla escarransida no protegeix del sol; s’ha de col·locar on no necessitem l’auxili de l’ombra.

El més raonable, per a latituds com la nostra, és promoure un disseny on el paisatgisme passiu tingui un rol més preponderant. Per absorbir CO2, les micropartícules contaminants i generar ombra. En l’arquitectura s’ha de promoure la construcció de nova planta amb ventilació creuada, porxos i més sortints, per protegir el pas de vianants. Amb zones cobertes, patis i galeries amb persianes i tendals. Foradar al màxim possible els blocs edificatoris per permetre passos coberts. I, de manera obligatòria, utilitzar nous materials de construcció, amb menys motxilla energètica en la fabricació i reductors de l’absorció de calor. Prescindir de colors foscos i materials absorbents acumuladors, especialment al paviment, per no convertir-lo en un braser, efecte illa de calor, que va emetent després tota l’energia acumulada. Evitar els murs cortina vidrats, tota façana ha de ser ventilada, igual que les cobertes, i aprofitar-les per plantar-hi verd i generar electricitat.

L’espai públic s’ha de concebre estudiant la insolació durant tot l’any, situant estratègicament les zones de jocs de nens i els itineraris de passeig principals. I no col·locar els jocs i bancs, com passa, just on mai hi haurà ombra. Allà s’hi han d’incorporar pèrgoles, però no serveix de res si són molt altes i amb travessers estrets cada mig metre, el sol hi entra igual. És increïble que les marquesines de bus i tramvia del recentment inaugurat parc de les Glòries siguin de vidre, que deixa passar el sol de manera insultant sobre els incauts ciutadans que esperen. Una marquesina que, a més d’estreta i massa alta, deixa colar l’aigua per la part central quan plou. Que estigui situada davant del Disseny Hub, meca del bon disseny comtal, hauria d’enrojolar el culpable.

Notícies relacionades

No va ser el cas

Feminisme en la línia de foc

Necessitem moltes més fonts per beure. I, malgrat la sequera, considerar molt seriosament la instal·lació de zones públiques on remullar-se. L’ús massiu del nou estany del parc de les Glòries demostra que és necessari. Ciutats europees, com París o Copenhaguen, disposen de zones d’aigua per als ciutadans durant la canícula. En comptes de prohibir mullar-se, cal dissenyar pensant que sigui fàcil i segur fer-ho.

En definitiva, si donéssim una ullada a l’arquitectura vernacla mediterrània, ja tindríem molt de guanyat.