Plataformes de suport a l’audiovisual espanyol

La internacionalització, l’objectiu que tants sectors econòmics busquen i només algunes vegades es fa possible, ha trigat a arribar al sector audiovisual espanyol. I des del punt de vista industrial no ho ha fet a través del cine on, més enllà de reconeixements individuals de directors o intèrprets, la capacitat d’arribar a èxits globals per a filmografies diferents de les de llengua anglesa és limitada, sinó a través de les sèries a les plataformes de ‘streaming’. Amb una d’aquestes, Netflix, com a pionera destacada, però a la qual s’han anat afegint altres com HBO, Prime Video i ara Disney +.

El desplaçament del centre de gravetat en la ficció audioviovisual de l’experiència presencial i col·lectiva de les sales de cine a la digital i domèstica de les plataformes ha tingut costos però també beneficis en forma de multiplicació del volum de l’oferta, i el ventall de procedències geogràfiques i atenció a sensibilitats diverses. Després d’aquest èxit global (molts altres centres de producció a Llatinoamèrica, Turquia i Àsia s’han vist beneficiats per aquesta obertura de fronteres virtuals) també hi ha els rèdits d’una legislació que d’una banda obliga els operadors a finançar la producció local i per l’altra concedeix beneficis fiscals. Una política pública més enllà de la simple subvenció que ha demostrat la seva eficàcia i que de forma encertada s’acaba d’ampliar per recolzar produccions encara més ambicioses.