El president perd credibilitat

Però Pedro Sánchez pateix des de fa dies una dutxa contínua de pèrdua de credibilitat. No per l’economia ni les desqualificacions dels seus adversaris, sinó per l’immens ridícul de la ministra d’Igualtat, Irene Montero, i de tot el Govern. L’emblemàtica llei de garantia de la llibertat sexual (la del ‘només sí és sí’) que pretenia ser una fita en la igualtat de les dones ha resultat ser un nyap que facilita la rebaixa de les penes d’alguns condemnats per agressions sexuals. I fins i tot violació.

La llei es va acabar aprovant, malgrat múltiples advertències dels seus apriorismes ideològics i defectes jurídics, per alguna cosa així com un xantatge de Podem. Ja quan es va començar a discutir el llavors vicepresident Iglesias va acusar de tics masclistes el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, que va expressar reserves. Però Sánchez va donar llum verda. 

I ara el Govern afronta un gran fracàs amb escàndol. I el pitjor és que la negativa a reconèixer-ho i rectificar el va enfonsant en el descrèdit. La reacció d’Irene Montero va ser acusar els «jutges fatxes» de no saber aplicar la llei i de necessitar ser «reeducats». El PSOE –María Jesús Montero, vicesecretària general i ministra d’Hisenda– va admetre de seguida que potser caldria fer una altra llei explicativa. Però el president –des de Bali en la reunió del G-20– va ordenar callar. La ‘llei Montero’ estava bé i tot s’aclariria quan el Tribunal Suprem i la fiscalia «unifiquessin» la doctrina. El president, que sap maniobrar, fugia d’una crisi amb la cúpula de Podem en vigílies de l’aprovació dels Pressupostos.

Però van passant els dies, els tribunals no fan cas del criteri del fiscal general de l’Estat i el Suprem ja ha dit que no «unificarà doctrina». I dilluns, hi va haver una primera sentència amb la nova llei (no una revisió de condemna) amb beneficis per a l’acusat que va acabar amb 2,6 anys de presó per violació. És una dutxa contínua de descrèdit. I ¿què fa el Govern? No sap, no contesta. Primer esperar al Suprem i després defensar Irene Montero per haver sigut víctima de la «violència política» de Vox. ¿I ara què? Obstinar-se en l’error. Pilar Llop, ministra de Justícia, no obre la boca i en la sessió de control de dimecres Irene Montero no només va cantar les excel·lències de la seva llei sinó que va acusar el PP de «promoure la cultura de la violació», causant indignació al grup popular. Sí, Meritxell Batet, presidenta del Congrés, va reconvenir el llenguatge de la ministra. Res més.

Les víctimes de la violència de gènere, els seus familiars i l’opinió pública estan veient amb estupor i indignació com una llei «progressista», venuda com una meravella, està provocant una ignominiosa marxa enrere. Que la ministra d’Igualtat no estigui disposada a demanar perdó i rectificar és intolerable. Aquí no és vàlid allò que «la millor defensa és un bon atac» perquè dir que els jutges (¿i jutgesses?) són fatxes no és un bon atac sinó un solemne i inadmissible disbarat. I afirmar que el PP promou la cultura de la violació és un error descomunal. Potser va voler «crispar, crispar i crispar» per a, emulant Guardiola, guanyar. 

Notícies relacionades

Irene Montero, al PP: «Promouen la cultura de la violació»

Les lleis d’Igualtat tornen al primer pla els xocs dins del Govern

Arribats aquí, el punt de partida hauria de ser la dimissió de la ministra. I si no hi ha dimissió, que el president la cessés. Cas contrari tindrà raó Feijóo quan va dir que no podria fer-ho perquè és una intocable de Podem. Però si el president no pot cessar la ministra deixarà constància que no pot superar aquesta crisi. I un president sense autoritat perd tones de credibilitat.

En la segona campanya electoral del 2019 –quan Sánchez no volia governar amb Iglesias– va dir que si Podem entrava en el Govern no podria dormir tranquil. Potser. Però el que ja sí que està clar –ho diuen totes les enquestes– és que amb Podem manipulant tant serà molt difícil que el 2024 pugui continuar dormint a la Moncloa.