Gàrgoles | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Aplaudiments sota l’aigua
He estat atent a totes les cimeres del clima que s’han convocat. Estic en condicions d’establir un model d’actuació, un esquema que es reprodueix en cada una de les COP
Al llarg dels últims anys, per devoció o per obligació, he estat atent a totes les cimeres del clima que s’han fet arreu del món. Estic en condicions d’establir un model d’actuació, un esquema que es reprodueix en cada una de les COP. Creació d’expectatives. Balanç dels experts sobre l’absoluta necessitat d’establir mesures urgents. Arribada de delegacions internacionals. Llargues sessions de debat. Manifestacions alternatives. Aparició d’algun personatge popular que clama contra l’efecte hivernacle. Ús intensiu de l’adjectiu «maratonianes» amb referència a les reunions per arribar a un acord. Acords menors o insuficients o teòrics o genèrics ben entrada la matinada. I retorn de les delegacions al seu punt d’origen. A aquest parament d'altar de la consciència ambiental hi hem d’afegir frases grandiloqüents (normalment pronunciades pel secretari general de les Nacions Unides amb to compungit), missatges pensats amb cura que serviran per als titulars de la premsa de l’endemà, jugades mestres o moviments de timba de pòquer i tècnics i funcionaris en mànigues de camisa capficats en la redacció d’aquells acords de mínims que cada cop són més mínims.
I després, com ha passat en la cimera de Sharm al-Sheikh, enormes exercicis de camuflatge del fracàs, colossals maniobres orquestrals en la foscor de la literatura grisa de la hipocresia burocràtica. Les mateixes Nacions Unides parlen «d’acord decisiu per proporcionar finançament per pèrdues i danys als països vulnerables». I el secretari executiu pel Canvi Climàtic anuncia «un resultat històric» perquè resulta que «s’ha determinat el camí a seguir en una conversa que ha durat dècades». I grates una mica i comproves que el camí és «establir un fons específic» que els governs hauran de concretar en «un comitè de transició que farà recomanacions sobre com posar en marxa els acords de finançament del fons específic».
Entretots
Reconec que cal tenir molts màsters en diplomàcia i molta experiència en ‘newspeak’, la «neollengua» d’Orwell, per poder redactar un comunicat on ressonen els aplaudiments i fanfàrries sota l’oceà de la més absoluta inanició. No sé si algú ha pensat a deixar d’organitzar cimeres com aquestes. Potser seria una notícia que, aquesta sí, ens faria despertar de la letargia anual. Alliberats de la pressió ambiental (en tots els sentits), podríem dedicar-nos a dissenyar un bonic i fantasmagòric protocol dels funerals.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
