Rics i la taxa sobre el patrimoni

No creiem que el problema de la nostra fiscalitat se solucioni, com pretenen alguns, augmentant els impostos als rics. Pensem que del que es tracta és fer els ajustos necessaris per resoldre els problemes d’inequitat que el nostre sistema tributari té. Vegem-ho. Un contribuent que decideix crear una societat per gestionar el seu patrimoni particular, per exemple, el patrimoni immobiliari, evita els tipus progressius de l’IRPF limitant la tributació al 25% i, en el cas de distribuir-los com dividends, limitant-ne també la tributació als tipus de l’estalvi. Si aquest mateix contribuent tributés pels esmentats lloguers en l’IRPF, podria haver de suportar els tipus màxims. Es tracta, sens dubte, d’una opció lícita, però que altera l’equitat del sistema. ¿Per què? Doncs perquè es tracta d’una opció difícilment accessible a les rendes baixes i mitjanes, és a dir, d’una elecció que beneficia essencialment les rendes més altes.

Seguint amb el patrimoni immobiliari, el tractament en l’impost sobre successions i donacions planteja també un problema important d’equitat, en la mesura que, si la gestió es fa de forma empresarial, se’n pot evitar la tributació. Una vegada més, es tracta d’una opció que difícilment és accessible per a les rendes baixes i mitjanes.

Imaginem un contribuent que decideix desenvolupar la seva activitat empresarial a través d’una societat. Mentre que un petit autònom tributaria per l’IRPF als tipus generals de l’impost, una societat limita la tributació al 25% i difereix la tributació dels beneficis no distribuïts fins que la societat decideixi repartir-los com dividends. A diferència d’un empresari individual, l’empresari societari difereix la tributació d’aquests guanys del capital no realitzats, sense oblidar que els pot reinvertir també a través de la mateixa societat en actius ociosos o no productius, com immobles o vehicles.

Si només augmentem els impostos als contribuents de rendes més altes no resolem els problemes d’equitat. Es tracta de millorar la redistribució de la progressivitat en general.

Notícies relacionades

Dietari d’un català orfe

El cost de ser autònom

Una de les moltes mesures que cal valorar és la de gravar els patrimonis no productius propietat de societats, amb la finalitat de dissuadir que els guanys del capital no realitzats romanguin en la mateixa societat. És una mesura que la Generalitat ha incorporat en el sistema tributari, encara amb la dificultat de la completa avaluació de l’efectivitat. Es tracta d’incentivar la reinversió en actius productius, desincentivant la reinversió en actius no productius o ociosos. No és una mesura que dificulti el creixement econòmic i la creació de riquesa, sinó el contrari.

És també necessari replantejar la fiscalitat de l’impost sobre Successions i Donacions, alliberant de la tributació als patrimonis mitjans i incrementant-la als més alts. La taxa és una de què millor compleix una finalitat redistributiva i que, en l’actual configuració, perjudica també els patrimonis mitjans i baixos.