Dietari d’un català orfe
No els explicaré una història en primera persona, però sí una història que observo cada dia al meu voltant. Tot i que els trols ens vulguin fer creure el contrari, a Catalunya viuen moltes persones que consideren que la solució de la crisi de la vivenda no passa per confiscar pisos, sinó per construir edificis. Que consideren que l’anomenat Sindicat de Llogateres no és altra cosa que una terminal activista d’un partit polític de la mateixa manera que les associacions de veïns van minar el franquisme. El seu veritable nom hauria de ser sindicat anticapitalista, legítim, però sense enganys. Consideren, també aquestes persones, que allò privat i allò públic no són irreconciliables. Que Catalunya ha de preservar el turisme, però que necessita créixer en altres indústries amb més valor afegit, entre altres coses per millorar els salaris. Consideren igualment que cal recuperar la qualitat de l’aire, però sense estigmatitzar el creixement que sempre, sempre, sempre és la base de la prosperitat. I consideren que cal compartir-la, però sense deixar de crear-la.
Consideren igualment que el que es gasten els ciutadans en la sanitat privada o en l’escola concertada s’hauria de comptabilitzar en la despesa en aquestes matèries sobre el PIB. I consideren que, ara com ara, l’única possibilitat que Catalunya continuï dins de la UE, cosa que consideren imprescindible, és mantenir-se a Espanya, on els agradaria que respectessin una mica més la seva personalitat, que s’expressa en la llengua, en el dret o en la cultura que consideren pròpies. Persones que, en els últims 8 anys, han empatitzat, per exemple, amb Carles Puigdemont, fins i tot sense compartir tot el que ha fet.
Doncs bé, aquesta gent, que existeix, aquesta setmana, com l’anterior i la següent, no ha tingut representació ni al Parlament ni al Congrés ni a l’Ajuntament de Barcelona. Els que havien de fer-ho s’han dedicat a parlar de les seves coses, de l’amnistia i del català a Europa. Els han deixat en l’orfandat més absoluta en nom de no se sap què.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
