Article de Carles Sans Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Les coincidències amb Pablo Milanés

Anys després, sopant amb ell a casa del meu enyorat Bigas Luna, li vaig recordar l’anècdota; ell l’havia oblidat. Jo la recordaré sempre

2
Es llegeix en minuts
Les coincidències amb Pablo Milanés

Centenars de seguidors i amics s’acomiadaven fa uns dies a Madrid de Pablo Milanés, un trobador, un idealista que amb la seva veu clara i personal va enamorar diverses generacions. Aquells que als anys setanta freqüentàvem la universitat i ens desenvolupàvem en un ambient vindicatiu i de protesta, teníem Milanés com una de les veus que posava la banda sonora d’aquella Espanya que anhelava llibertat. A Pablo Milanés l’escoltava llavors en un casset que tenia a casa i amb què tantes i tantes nits m’havia adormit sentint ‘Te quiero porque te quiero’, ‘Amo mi isla’ o ‘Yolanda’. 

Amb Milanés m’uneix més d’una trobada. El més curiós està immers en una d’aquestes casualitats que semblen difícils de creure. Estava de gira amb Tricicle per Galícia. Havia arribat a l’aeroport de la Corunya i vaig anar a buscar un cotxe de lloguer. Mentre conduïa en direcció a Vigo, on actuàvem aquella nit, per distracció, algú es va haver de deixar oblidada una cinta al casset d’aquell cotxe. Era una cinta de Milanés. La vaig escoltar sencera durant tot el viatge. Feia molt temps que no el sentia cantar i em va agradar viatjar fins a Vigo en companyia de les seves cançons. A l’arribar a l’hotel, mentre em registrava a recepció, em vaig adonar que per la música d’ambient sonava una cançó de Pablo Milanés, em vaig sorprendre per la coincidència, però no li vaig donar cap importància. Després de deixar les maletes a la meva habitació, vaig preguntar a la recepcionista si podia aconsellar-me una marisqueria pròxima a l’hotel. Em va reservar una taula i me’n vaig anar per allà. A l’entrar al restaurant un cambrer em va conduir cap a una taula al costat de la d’un grup de persones en conversa animada. En aquesta taula, just la del costat de la meva, estava assegut Pablo Milanés. Aquesta casualitat ja semblava excessiva. No podia ser veritat. Tres moments seguits en tres llocs diferents i sempre Pablo Milanés acompanyant-me. No vaig poder evitar acostar-me a la seva taula i després de saludar-lo explicar-li el «moment Milanés» que vivia des de feia hores. Vam riure i amb això es va trencar la cadena de coincidències. 

Notícies relacionades

Anys després, sopant amb ell a casa del meu enyorat Bigas Luna, li vaig recordar l’anècdota; ell l’havia oblidat. Jo la recordaré sempre.

Descansi en Pau.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Temes:

Música