Òbit
Pablo Milanés: cinc cançons fonamentals més enllà de ‘Yolanda’
Mor el cantautor cubà Pablo Milanés als 79 anys
¿Qui és la Yolanda de la mítica cançó de Pablo Milanés?
Periodista
Especialista en música, cinema, llibres, futbol, críquet i subcultures
Ubicada/t a Barcelona
ver +
És una mica abusiva la manera en què ‘Yolanda’, amb la seva eterna bellesa, sembla haver monopolitzat el llegat del desaparegut Pablo Milanés, un artista fecund amb més de 300 cançons escampades per gairebé un centenar de discos, en solitari o en col·laboració amb altres artistes. Reduir l’obra del músic cubà més enllà de ‘Yolanda’ a només cinc títols continua sent un reduccionisme injust, però valgui aquesta selecció com a porta d’entrada a una trajectòria que sens dubte mereix ser explorada amb més amplitud i detall.
‘Yo pisaré las calles nuevamente’
El cor revolucionari de la nova troba cubana batega amb força en aquesta commovedora cançó que Milanés va compondre pocs minuts després de conèixer la notícia de la mort del dirigent comunista xilè Miguel Enríquez en mans de l’aparell repressor pinochetista, el 5 d’octubre del 1974. «Yo pisaré las calles nuevamente / de lo que fue Santiago ensangrentada / y en una hermosa plaza liberada / me detendré a llorar por los ausentes».
‘Pobre del cantor’
Una de les composicions més destacades de la primera i més polititzada etapa de la seva carrera és aquesta diatriba en la qual un Milanés sense pèls a la llengua apunta cap als cantautors que no abraçaven obertament a les seves lletres la causa revolucionària. «Pobre del cantor de nuestros días / que no arriesgue su cuerda por no arriesgar su vida». Amb els anys, ell mateix va anar moderant la seva postura i la cançó va perdre presència als seus directes.
‘Yo no te pido’
En algunes antologies, la lletra d’aquesta cançó apareix erròniament atribuïda a Mario Benedetti, cosa que dona proves de la seva altura poètica, profunda expressió d’un sentiment amorós desinteressat i exigent al mateix temps. Des que va veure la llum el 1978 a l’elapé ‘Pablo Milanés’, es va convertir en una referència indispensable als recitals del cantautor de Bayamo i ha sigut interpretada per nombrosos artistes, de Miguel Ríos a Haydée Milanés, filla del trobador.
‘El breve espacio en que no estás’
Una evocadora introducció de violí i piano dona pas a un dels números més coneguts i versionats del seu autor. Potser la lletra d’aquest retrat d’una passió sense compromisos, sense lligams i sense futur («suele ser violenta y tierna / no habla de uniones eternas / mas se entrega cual si hubiera / solo un día para amar») vola una mica més baix que les d’altres peces de Milanés, però en conjunció amb la música aconsegueix un efecte devastador.
‘La felicidad’
«Te he visto pasando del brazo de un hombre / que de cierto modo podría ser yo». Milanés va ser un mestre de la cançó amorosa, però va brillar encara més a l’hora de retratar el desamor. Aquesta és probablement la seva composició més destacada en aquest dolorós subgènere, que ell transcendeix amb elegància al transmetre el dolor de la pèrdua sense caure en el victimisme o el somiqueig. Melancolia feta cançó per travessar el cor de l’oient.
