Declivi europeu sense més immigrants

El fort creixement de la població i de la força laboral a Occident va ser el factor clau que va impulsar l’elevat creixement i dinamisme econòmic després de la Segona Guerra Mundial. Un estudi dels economistes Nicole Maestas, Kathleen J. Mullen i David Powell, partint de les dades empíriques dels EUA des de 1980, mostra que cada creixement del 10% de la població de 60 anys o més –equivalent a un increment de 2,4 punts percentuals d’aquest col·lectiu– redueix el Producte Interior Brut (PIB) per càpita el 5,5%. L’estudi detalla que l’envelliment no només frena el creixement de la força laboral, sinó també de la productivitat.

Un altre estudi dels economistes Thomas F. Cooley, Espen Henriksen i Charlie Nusbaum va concloure que l’envelliment demogràfic ja va causar en el període 1995-2015 un declivi en el creixement del PIB per càpita anual de França i Alemanya en 0,63 i 0,68 punts percentuals i que aquest canvi demogràfic va ser responsable del 70% del fre en el creixement dels dos països. L’estudi pronostica un altre declivi addicional en el PIB per càpita anual de fins a 0,44 punts percentuals en el període 2020-2040.

Augment dels més de 60

La població amb 60 anys o més a la UE ha passat de representar el 14,9% del total el 1960 al 19,3% el 1990 i al 21,1% el 2000, segons Eurostat. L’ONU estima que aquest col·lectiu passarà de l’actual 25% de la població de la UE al 35% el 2050, superant el 40% a diversos països. Sense un canvi dràstic amb un influx massiu d’immigració jove, l’actual tendència demogràfica condemna a la UE creixements econòmics cada vegada menors.

Les projeccions de l’ONU estimen que el declivi demogràfic de la UE crearà una falta de 60,8 milions de treballadors el 2050 i que les tendències migratòries actuals només aportaran el 28% d’aquests llocs de treball, per la qual cosa quedaran més de 40 milions de llocs de treball sense cobrir amb un impacte molt negatiu en l’activitat econòmica i la seva capacitat de creixement. El Japó, amb un marcat declivi demogràfic des de 1990, malgrat la seva robotització i tecnologia, pateix des de fa tres dècades un creixement anual del PIB per càpita molt feble o negatiu. 

Europa està en clara crisi demogràfica des de fa dues dècades. La població de l’actual UE creixia de mitjana en 3 milions de persones anuals en la dècada de 1960, impulsant un creixement econòmic anual mitjà del 5,1% a Europa Occidental, que encara es va mantenir en el 3,4% de mitjana anual durant la dècada de 1970, malgrat la crisi del petroli de 1973 i de l’inici de la caiguda de la natalitat. L’augment de la població de la UE es va limitar en el període 1980-1999 a 1,2 milions de persones de mitjana anual i el creixement econòmic anual mitjà va baixar fins al 2,2%.

Notícies relacionades

Guanyar versus governar

Les veus de les víctimes

En el període 2005-2022, la població de la UE ja només ha crescut en unes 700.000 persones de mitjana anual i la immigració és des de 1995 el component fonamental d’aquest creixement demogràfic, indica Eurostat. Coincidint amb el cada vegada menor dinamisme demogràfic, el creixement econòmic de la UE en el període 2000-2019 va baixar de nou a l’1,6% de mitjana anual. El menor creixement del PIB per càpita i de la productivitat a la UE respecte als EUA des de 1980 és a causa del creixement demogràfic anual nord-americà i de la seva força laboral, assenyalen els economistes francesos Jean-Michel Boussemart i Michel Godet.

Sense l’arribada d’immigrants, la població de la UE hauria començat a disminuir des de 2012, perquè els naixements són inferiors a les morts, segons Eurostat. Gràcies a la immigració, la població de la UE va créixer en 7,5 milions de gener del 2012 a gener del 2020. Però des del 2020 ni tan sols l’arribada d’1,9 milions d’immigrants nets el 2020 i de 2,4 milions el 2021 ha permès compensar el declivi demogràfic europeu. La població de la UE va disminuir en 600.000 persones el 2020 i en 400.000 més el 2021, per situar-se en 446,8 milions l’1 de gener de 2022.