Fractures polítiques a la UE

El debat i votació de la moció de censura contra la Comissió Europea aquesta setmana al Parlament Europeu ha evidenciat les marcades fractures polítiques que hi ha en la coalició proeuropeista de populars, socialistes, liberals i verds que sustenta l’Executiu comunitari presidit per Ursula von der Leyen. La moció de censura va ser rebutjada, com estava previst, però Von der Leyen va rebre un vot de càstig pel limitat suport que va rebre i l’abstenció camuflada d’almenys uns 90 eurodiputats presents que van expressar el seu descontentament no participant en la votació.

El debat també ha ressaltat les tendències autoritàries de Von der Leyen per l’altivesa de la seva intervenció, la seva persistència en l’opacitat (pel seu rebuig a revelar els seus missatges amb Pfizer sobre els contractes de les vacunes de la covid, malgrat la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea), la seva voluntat de marginar el Parlament Europeu en qüestions crucials per als ciutadans (excloure del vot parlamentari el reglament del fons de rearmament de 150.000 milions d’euros) i la seva manera tan unipersonal de dirigir els afers europeus que tan malament assumeixen els controls i escrutinis democràtics.

La sessió parlamentària ha mostrat també la voluntat del Partit Popular Europeu (188 escons) de continuar, sempre que li convingui, amb les seves aliances amb els tres grups ultres i euroescèptics, que sumen 191 escons. Els populars van facilitar precisament que l’ultra i euroescèptic grup Patriotes per Europa (85 escons) sigui el coordinador de la crucial legislació sobre el pla de reducció de les emissions de diòxid de carboni (CO2) per al 2040, malgrat que aquest grup és contrari a les lleis per frenar el canvi climàtic.

Estratègies dilatòries

Els populars van sabotejar l’intent de socialistes, liberals i verds d’evitar, amb una tramitació d’urgència, l’estratègia dilatòria que prepara Patriotes per retardar el màxim possible que la legislació pugui presentar-se a votació. Formen part d’aquest grup ultra Fidesz, del primer ministre hongarès Viktor Orbán; Agrupament Nacional, de Marine Le Pen (França); La Lliga (Itàlia); Partit per la Llibertat (Països Baixos); Partit de la Llibertat (Àustria); Chega (Portugal) i Vox (Espanya).

La moció de censura, presentada per un eurodiputat del grup ultra Conservadors i Reformistes Europeus (ERC), va ser rebutjada el 10 de juliol per 360 vots en contra, 175 a favor i 18 abstencions. Però aquest resultat conté una censura política a la gestió de Von der Leyen durant els escassos set mesos que fa que està en actiu la seva segona Comissió Europea, perquè els vots de rebuig de la moció són molt inferiors al suport obtingut per a la seva reelecció el juliol del 2024 (401) i a l’aprovació del seu nou Executiu comunitari el novembre del 2024 (370 vots). Uns 90 eurodiputats van optar per expressar el seu rebuig a la gestió de Von der Leyen no participant en la votació, d’acord amb el nombre d’eurodiputats que van participar en altres votacions menys importants d’aquell dia i en el mateix horari.

La majoria dels socis de la coalició europeista –socialistes (136 escons), liberals (75) i verds (53)– van criticar durament en el debat l’incompliment dels compromisos assumits per Von der Leyen en la seva reelecció, la marginació de les seves promeses socials, el debilitament de la legislació verda sobre el canvi climàtic, la seva política d’excloure el Parlament Europeu de decisions clau i les repetides aliances de la seva família política, el grup popular, amb la ultradreta euroescèptica per imposar la seva agenda i no negociar amb els seus socis europeistes.

Notícies relacionades

La cimera entre Trump i Putin promet més teatre que conclusions

Guyana, la sort de l’or negre

Intervenció altiva

La intervenció altiva de Von der Leyen durant el debat de la moció de censura el 7 de juliol no va millorar la percepció de socialistes, liberals i verds, que van deixar oberta l’opció d’abstenir-se. Von der Leyen ni tan sols es va molestar a respondre en el debat a les intervencions dels líders de grups parlamentaris, com és tradicional en l’Eurocambra. Per evitar l’abstenció dels seus principals suports parlamentaris, Von der Leyen va prometre als socialistes que rectificaria el seu pla inicial i que no suprimiria el fons social europeu en el futur marc pressupostari de la UE 2028-2034. Als liberals els va prometre que el desemborsament dels fons europeus estaria estrictament condicionat al respecte de les llibertats i els principis democràtics a nivell nacional, i als verds els va assegurar que mantindria els objectius a llarg termini del pacte verd climàtic.