Article de Jordi Mercader Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Aragonès i comuns, entre Escil·la i Caribdis
La direcció que prengui el president de la Generalitat depèn en realitat de Catalunya en Comú, i això no ajuda a revelar la incògnita de si pactarà els comptes amb Junts o amb el PSC
El Govern de la Generalitat accepta que farà falta una pròrroga tècnica dels pressupostos del 2022, donant a entendre que, malgrat les dificultats de la negociació en curs, acabarà aprovant els del 2023, tot i que sigui fora de termini. Aquest moderat optimisme implica que ERC dona per descomptat que aconseguirà pactar o amb Junts o amb el PSC. L’acord amb Catalunya en Comú és més senzill perquè no té tantes arestes, però no servirà de res de no córrer el risc d’acostar-se a Escil·la o Caribdis.
La minoria absoluta de Pere Aragonès l’obligarà a menjar-se el merder i ho farà en nom de la governació i de la seva permanència en el Palau. D’altra banda, les urgències del país permeten pensar que tant PSC com Junts acabarien assumint un bon acord sempre que la seva aportació fos palpable i capitalitzable. Els socialistes, complementàriament, veurien reconeguda la seva centralitat responsable; els legitimistes, per la seva banda, reforçarien el seu paper de garants d’una majoria independentistes que ERC va posar en perill al fer-los fora del Govern.
Entretots
Notícies relacionades
Esperant esdeveniments, els de Junts s’han instal·lat en la displicència gairebé venjativa i el PSC transmet una predisposició gairebé excessiva; ERC, com en gairebé tot, està en el dubte. De tota manera, atès el desinterès de la CUP pels pressupostos, la direcció que prengui Pere Aragonès depèn en realitat dels comuns, i això no ajuda a revelar la incògnita. No fa gaire, Catalunya en Comú es posicionava contra Junts, per definició i per ser de dretes, se suposa; però fa un any es va integrar a la majoria pressupostària d’ERC-Junts sense cap inconvenient.
Madrid no és tan lluny, el que es decideix al Congrés és tan rellevant que condiciona la gestió de la pròpia Generalitat i, tot i així, no sembla que comprometi determinats actors de la política catalana a Catalunya. Ha de ser cosa de l’«independentisme psicològic» o de l’evidència que l’adversari dels comuns en aquesta etapa preelectoral és el PSC.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
