Llimona & vinagre Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Cayetana Álvarez de Toledo: o ella o el caos | Llimona & vinagre, per Jorge Fauró

Pedreta a la sabata de Pablo Casado i pal a la roda de Feijóo, per a Cayetana Álvarez de Toledo només hi ha un model polític vàlid, el seu, fins i tot a costa de qüestionar el seu partit i de blanquejar la ultradreta

Cayetana Álvarez de Toledo: o ella o el caos | Llimona & vinagre, per Jorge Fauró

Diu el que pensa i no es mossega la llengua, a desgrat dels seus, dels de l’altra banda i dels de més enllà. No va en el seu ADN, un ADN espanyol (va néixer a Madrid fa 48 anys), francès (el seu pare va ser combatent de la Resistència francesa) i argentí per part de mare (mai ‘chamuya’ ni va ‘de queruza’), amb traces d’Oxford, a la universitat de la qual es va llicenciar en Història Moderna, de sang tan blava que és marquesa de Casa Fuerte –la quinzena– i hereva de conqueridors, de Blas de Peralta i de Francisco Peralta, que va posar el peu a Mar del Plata i la va fundar en l’últim quart del XIX. Té pedigrí. I no se sap si això és bo o és dolent, però de seguida trasllueix la pertinença a una elit que li va arribar sobrevinguda, de sèrie, com un cotxe de luxe on el seu propietari ha afegit tots els complements de fàbrica per navegar en igualtat i amb facilitat en aquest mar de la política en què comunament governen els homes. Cayetana Álvarez de Toledo no podria ser de cap altra manera, més que d’aquesta dreta solvent i arrogant, freda i analítica, ‘rara avis’, a contracorrent (és agnòstica), liberal en extrem del madrileny barri de Salamanca, però no del barri en general, sinó del ‘cogollito’ que dibuixava Manuel Longares a ‘Romanticismo’, del barri de Salamanca sociològic, ideològic, el de l’estereotip que descriu la part pel tot. La casta.

Va ser la pedreta a la sabata de Pablo Casado i Teo García Egea (¿se’n recorden?). L’un no sé sap on para, treballa el perfil baix no se sap on; l’altre imparteix xerrades sobre criptoeconomia. Ella continua al mateix lloc. Cayetana sobreviu malgrat les adversitats. Diputada rasa del PP, ara al subterrani, ara a la superfície, com el riu Guadiana, sempre amb un micròfon disposat a escoltar-la quan li truquen, perquè, malgrat les tantes antipaties com simpaties que desperta a parts iguals, suscita l’interès hipnòtic que de comú desprenen les ‘cayetanas’ i els ‘cayetanos’. Ella és la ‘cayetana’ culta i ben parlada, la historiadora crítica que sembla que s’ha empassat un acadèmic de 80 anys, com d’una altra època, més de la Transició –quan es valorava el verb en política– que d’aquest tercer decenni del segle, en què abunda la carcúndia sense reflexió i l’oposició sense mèrits.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Fa uns dies va reaparèixer a Zamora. Fa mesos va etzibar a Pablo Iglesias al Congrés: «Vostè és fill d’un terrorista. Pertany a aquesta aristocràcia: la del crim polític», en al·lusió a la pertinença del pare del fundador de Podem al Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP), un grup marxista leninista del tardofranquisme al qual s’atribueixen sis víctimes mortals. El pare d’Iglesias la va denunciar. Davant el jutge de Zamora no va canviar gens el seu argumentari: «He vingut a Zamora a declarar que la Terra és rodona». I més: «L’orgull ‘fraper’ és incompatible amb l’honor vulnerat».

Notícies relacionades

L’espanyola, que parla com al Segle d’Or, és també un dels pals a la roda de Núñez Feijóo al partit. Com més línies vermelles intenta delinear el líder del PP amb Vox, més comprensió troba Cayetana a bastir ponts amb la ultradreta. «Hi ha qui no vol mostrar-se amb Vox, ni manifestar-se amb Vox ni votar amb Vox. En canvi, estan encantats de governar gràcies a Vox [en al·lusió al pacte a Castella i Lleó]. Això es diu hipocresia i la hipocresia és un vici polític lleig», va dir durant la posada de llarg al Club Siglo XXI del portaveu parlamentari de Vox, Iván Espinosa de los Monteros. La Cayetana que blanqueja, la pedreta a la sabata, el pal a la roda, la veu incòmoda i dissonant, la companya de pis que parla sense filtres davant els propietaris i posa en perill el lloguer.

Poden veure-la al documental ‘¿Qué (diablos) es España? La última pregunta de Iñaki Gabilondo’, al qual afirma davant el veterà periodista que «Espanya és una visió obstinada que els diferents visquin junts. Diferents en llengües, en races». En llengües, diu. Diputada per Catalunya, no parla català ni mai ha viscut a Barcelona. En contra del seu partit, Cayetana acaba de recolzar l’enèsima proposta de Vox d’aplicar el 155 i intervenir l’autonomia perquè es pugui impartir ensenyament en castellà a les aules d’aquesta comunitat. Intervenir Catalunya. No té terme mitjà, o negre o blanc, sense gammes de grisos, jo, mi, em, amb mi. Així és Cayetana Álvarez de Toledo, tan seva que no és de ningú, només seva, unes vegades ella, d’altres el caos.

Temes:

Inicia sessió 0 Comentaris