Editorial
Auto 2030: última oportunitat
El Govern espanyol i les associacions que representen tots els agents del sector automobilístic van presentar ahir el Pla Auto 2030, amb una inversió de 1.400 milions d’euros per al 2026 i l’ambició de no solament mantenir Espanya en el mapa dels grans fabricants, sinó d’incrementar l’aportació al PIB espanyol de 85.000 a 120.000 milions d’euros. Es tracta d’un projecte, i aquesta és una novetat esperançadora, elaborat conjuntament amb els agents privats i que assumeix, per fi, el diagnòstic, repetit una vegada i una altra, sobre les causes de la baixa implantació del cotxe elèctric al nostre país. D’un sistema d’ajudes a la compra molest, que obligava a esperes per rebre-les o que els venedors n’haguessin d’avançar l’import, es passa a l’aplicació de les ajudes directament a la compra del vehicle, i incorporades de manera transparent i automàtica al preu real de venda. Res que altres països, com el veí Portugal, no hagin aplicat amb èxit. El Govern es compromet també a recolzar (econòmicament i aixecant barreres normatives) la instal·lació de punts de càrrega a les zones d’ombra del territori que fins ara fan que molts usuaris potencials del cotxe elèctric continuïn dubtant. Un altre factor que ha resultat un fre fins ara (i que, a més, si no troba resposta, provoca malestar i rebuig del mateix objectiu de l’electrificació de la mobilitat) és la disponibilitat de vehicles assequibles, amb un preu proporcionat a la capacitat de compra d’una gran part dels usuaris espanyols. I aquesta oferta pot venir per la innovació dels fabricants europeus o per la importació de vehicles produïts a Àsia. Per aquest motiu és significativa l’aposta pel Pla Auto 2030 no solament per estimular l’activació d’un mercat encara latent, sinó també per recolzar l’R+D que faci que els productors locals siguin competitius internacionalment.
L’electrificació de l’automòbil arribarà, per imperatius ambientals que no tenen marxa enrere i per un marc regulador europeu que potser pot cedir a les temptacions de dilatar el calendari però que tampoc és reversible. La gran pregunta és si Europa (i Espanya amb Europa) aprofitarà les oportunitats o caurà d’aquesta cursa industrial. La crida del pla a fomentar les "inversions ben fetes a Espanya" porta implícita la necessitat de reflexionar sobre quines exigències han d’acompanyar les ofertes per captar inversions de països com la Xina que, si es limiten a la instal·lació de plantes de muntatge, poden aportar poc valor afegit i entrar en conflicte amb els interessos generals de l’economia europea.
Espanya ha encadenat des del 2019 plans successius d’ajuda a la compra de cotxe elèctric (els programes Moves 1, 2 i 3). A cada constatació que Espanya quedava enrere, i a cada queixa (algunes d’elles sonades) del sector per la falta de compromís governamental, s’han anat succeint més promeses d’apostar a fons pel cotxe elèctric. Aquesta vegada sembla que s’han assumit per fi els errors comesos fins ara i es passa del diàleg infructuós a la col·laboració. Espanya no es pot permetre una altra vegada que les paraules se les emporti el vent. El Pla Auto 2030 és probablement l’última oportunitat que Espanya continuï sent un actor rellevant en el món de l’automòbil i una potència exportadora amb la capacitat de mantenir gairebé dos milions de llocs de treball vinculats a totes les baules de la cadena de valor.
* Fe d'errates
La mobilitat elèctrica no té marxa enrere. Espanya, ha de fer un pas endavant per no perdre aquesta cursa industrial
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
