Article de Carles Francino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

El bon estimar

De vegades la música pot arribar molt lluny i ser més útil que la millor campanya institucional

1
Es llegeix en minuts
El bon estimar

«‘Ni tus labios son de mi boca, ni a ti nadie te toca, ni corazón partido, ni dime dónde has ido. Ni por ti mataría, ni para toda la vida, que un día sigue a otro día. Solo quiero que me quieras bien’». 

De vegades la música pot arribar molt lluny i ser més útil que la millor campanya institucional. Dani Carbonell, Macaco, ha escrit un tractat enciclopèdic sobre l’amor sa en forma de cançó i l’ha titulat ‘Quiéreme bien’. En els seus versos posa en solfa els estereotips tòxics de l’amor romàntic que han contaminat tantes generacions. Inclou la llista sencera de tòpics: des del «‘por ti me corto las venas’» fins a «‘el amor es ciego’», passant per les nefastes mitges taronges, els contes de fades o el suposat dret de propietat que alguns homes continuen pensant que tenen sobre les seves parelles.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

«‘Ni con acuse recibo, ni en un valle de lágrimas, ni me censuro, ni me prohíbo. Ni cállate, sube al coche, ni soy tuya por un anillo o un broche’».

Tant de bo l’últim disc de Macaco es converteixi en supervendes i ajudi que la legió de joves –un de cada cinc, segons l’últim estudi del Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut– que consideren la violència de gènere un invent, almenys s’ho pensin una mica. Per no parlar de com estan replicant els comportaments de domini, abús i submissió en les seves relacions sentimentals. És clar que res d’això és casual. La contrareforma reaccionària que agita com a crit de guerra el «Déu, pàtria i família» es nodreix del masclisme i la misogínia, entre altres combustibles. A internet creixen com bolets els espais antifeministes, amb missatges que reivindiquen la defensa dels drets suposadament amenaçats dels homes. Crec que aquesta tropa, militant de la filosofia d’El Fary i el seu «‘hombre blandengue’», ha de ser més partidària d’aquella altra cançó de Trigo Limpio que el 1980 deia: 

Notícies relacionades

«‘Rómpeme, mátame, pero no me ignores. Tus manos son dos cadenas, mi placer y mi agonía; con una me das cariño, con la otra me dominas’».

Han passat més de 40 anys, tot i que de vegades no ho sembli.