Invectives
A remar toquen

"Acabem d’escoltar una repugnant declaració antisemita del president del Govern, que, una vegada més, deixa Espanya per terra. El Govern de Pedro Sánchez ja és soci col·laborador de la narcodictadura veneçolana, és aliat de les màfies que trafiquen amb persones i ara també s’alia amb el terrorisme de Hamàs". No crec que a cap lector li sorprenguin aquestes paraules, que, per cert, no les va pronunciar cap hooligan digital, sinó el portaveu oficial del Partit Popular a la Comunitat de Madrid. Està clar que l’ayusisme compta amb un disciplinat exèrcit d’insolents, al qual Feijóo mira d’afegir-se amb més voluntat que encert. De tota manera, hem escoltat o llegit, sobretot aquests últims dies, coses bastant pitjors. Era només per posar un exemple. El que em continuo preguntant és quan vam decidir acceptar, com una cosa normal, invectives d’aquest calibre en el debat polític. I el que em continua preocupant, cada vegada més, és la certesa que utilitzar llenguatge bèl·lic i deshumanitzador en la conversa pública acaba desembocant, tard o d’hora, en violència real.
Vaig començar a pensar en aquest article abans de la mort de l’activista ultraconservador Charlie Kirk, tot i que als Estats Units ja hi havia exemples de violència política portada fins a les últimes conseqüències. El seu abominable assassinat i algunes de les reaccions que ha provocat no fan més que confirmar la teoria que hem entrat en zona de màxim risc. Ja no hi ha línies vermelles. Milers d’internautes han celebrat l’atemptat a les xarxes socials, Trump ha pronosticat una "pallissa als llunàtics de la esquerra radical" i tant Vox com la internacional ultradretana de la qual forma part han aprofitat per victimitzar-se, mentre continuen colonitzant espais per captar adeptes, sobretot entre els més joves. Així que potser suggerir-ho és un exercici fútil, però quan el soroll és tan eixordador i els senyals d’alarma són tan evidents, algú hauria d’apostar per la sensatesa. En la política, sí, però també en els grups de WhatsApp i a la barra del bar. O remem tots o ens enfonsem.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.