Canya per frenar Orriols

-A mi, si et soc sincer, el que de veritat m’agradaria és arribar a un acord amb el PP.

¿Per què, Gonzalo? –vaig inquirir.

-Perquè són els que manen, els que a més de governar tenen el poder de veritat. El PSOE pot governar, però el poder l’exerceixen ells. I això passa especialment en la justícia.

La possibilitat que Puigdemont arribés a un acord amb els socialistes tenia per a mi cert recorregut.

Perquè vaig descobrir que l’expresident, assessor, el 1996, del grup parlamentari de CiU, havia proposat, després d’unes eleccions forçades per la mateixa coalició nacionalista de Jordi Pujol, un pacte amb el PSOE per impedir la investidura de José María Aznar, que havia guanyat les eleccions del 3 de març del 1996.

El fet és que, finalment, Puigdemont va pactar amb Pedro Sánchez fonamentalment l’amnistia i el gir del secretari general del PSOE –s’havia oposat anteriorment a l’amnistia amb l’argument que era inconstitucional– va fer possible la seva investidura amb el suport de Junts. Boye, doncs, no va poder complir el seu somni de pactar amb el PP.

Però la idea de l’advocat de pactar amb el PP incloïa la convicció que, a diferència del PSOE, els populars sí que manaven en la justícia.

Però Puigdemont no sembla haver entès tal cosa. Perquè acaba d’explicar a Perpinyà que Pedro Sánchez era responsable de la ruptura entre Junts i el Govern. "Són ells els que tenen al seu abast totes les palanques del poder".

És a dir: ¿té Sánchez totes les palanques per aconseguir que la Sala Segona del Suprem apliqui l’amnistia?

El Govern ha elaborat la llei, el Congrés l’ha aprovat i la Sala Segona liderada per Manuel Marchena –com ja havia anticipat en el seu informe sobre els indults– va saltar per sobre de l’imperi de la llei i va vetar l’autoamnistia, és a dir, l’aplicació de la llei al delicte de malversació.

¿Quina palanca de poder tenia Sánchez? Cap. Ara, el recurs d’empara de Puigdemont i els altres han sigut admesos a tràmit i seran resolts pel Tribunal Constitucional. Puigdemont vol que sigui ipso facto. Però no és possible.

La decisió de trencar ha creat la il·lusió a Junts que anar-se’n a l’oposició i desgastar més Sánchez permetrà aturar l’hemorràgia a la Catalunya profunda on està arrelant l’Aliança Catalana de Sílvia Orriols.

O, almenys, crea la percepció que s’està fent un esforç per frenar-la.

Puigdemont no és Eugenio de Aviraneta, l’home d’acció que va retratar Pío Baroja en La vida de un conspirador.

Notícies relacionades

Farmacologia estranya

La sagnia electoral de Junts

Però, així com el 8 d’agost del 2024 va fer creure als magistrats de la Sala Segona que s’entregava i se’ls va escapar, ara no necessita jugar al gat i al ratolí.

La d’ara sí que seria una moguda a l’Aviraneta.