Humor
Riure per no plorar
Mai m’he fiat de les persones que no riuen. Poden ser ensopits de soca-rel, solemnes de professió o calculadors empedreïts. La meva teoria és que si algú escatima un gest tan sa com el somriure és perquè es pren massa seriosament a si mateix. O, pitjor encara, que considera el riure com una cosa banal. Jo crec, justament, el contrari: que el riure és vida. I un signe de salut emocional. Bastants obstacles ens sorgeixen ja per tapar aquesta via d’aire. I, a més, l’humor ofereix vestits a mida. Els devots de la ironia poden apel·lar al sarcasme. Els que van una mica crescuts i creuen que també la broma pot utilitzar-se com a arma llancívola, solen apel·lar a l’humor de superioritat; és a dir burlar-se de les desgràcies alienes. Després hi ha la tribu dels que consideren que el món i la vida són monuments a l’absurd i per això es basen en el surrealisme. I, finalment, trepitjant terreny perillós per a aquests temps, en què els ramats d’ofesos i els cancel·ladors compulsius estrenyen el terreny de joc, apareixen els meus herois: els practicants de l’humor negre. Els franctiradors del tabú, sigui quin sigui. Per exemple, Javier Coronas, elevat fa temps a l’olimp dels grans còmics amb el seu hilarant Ilustres ignorantes. Fa uns dies, al Festival de Sitges, va deixar el públic en estat de xoc a l’explicar l’acudit de Hitler i un nen jueu que li diu:
-"Tinc cinc anys, vaig cap als sis"
Notícies relacionades-"Cap als sis, no", li contesta el führer.
Després de l’impacte inicial, molta gent es va petar de riure. També riu molt als funerals. L’humor negre permet digerir coses pèssimes. Per exemple, l’atzucac al qual es veuen destinats molts joves, hipermusculats de títols i formació però orfes de salaris dignes que els permetin viure en condicions. El Roto, un dels vinyetistes més afilats que conec, dibuixava l’altre dia dos estudiants que demanaven almoina al carrer i deien: "A l’últim curs fem pràctiques de mendicitat". ¿Humor negre o vall de llàgrimes? Jo prefereixo riure, la veritat, però la cosa té tela.
