L’esquerra soca

Quan no es burlen de les activistes joveníssimes que llancen salsa de tomàquet a un quadro (vidre) de Van Gogh, s’escandalitzen perquè una talentosa poeta nord-americana (també joveníssima) ha decidit fer activisme amb la seva obra i promoure que sigui traduïda, prioritàriament, per dones negres. ¡I ja no parlem del tema trans! O del gènere fluid i les persones no binàries i l’intersexe i, ¡oh, per déu!, l’anatema ‘queer’... Que soques arriben a ser aquests xavals. 

Notícies relacionades

De l’atac amb un pastís a la Mona Lisa a la sopa contra Van Gogh: els activistes redoblen les protestes als museus davant la cimera del clima

Illa, malgrat Sánchez

Però, ¿per què es distreuen?, exclama l’abat (abadessa) de les esquerres ràncies. ¡Això va de lluita de classes! I el discurs es mou cap al relliscós terreny de la nostàlgia, d’aquells sindicats poderosos i la unitat obrera. ¿Obrers?, es pregunten els ‘altres’, els irreverents, els sqoues, els hereus de mil crisis (també la democràtica), d’una desigualtat galopant i un planeta que demana auxili. També ho devien pensar les activistes del tomàquet. Aquestes que han aconseguit que s’hagin escrit articles sobre la seva acció –i la seva causa– a les capçaleres principals de tot el món. Val la pena repassar algunes de les respostes donades per Phoebe Plummer, de 21 anys. L’acció va ser ridícula, ha admès, però va valer la pena. I aquí hi ha desenes de mitjans recollint les seves paraules. 

Sí, la seva acció potser sembla tonta, però el seu discurs no ho és. En absolut. Com no ho és convertir en activisme cada paraula de la teva obra ni col·locar el teu cos al mig del debat (el mercat ja ho ha fet amb ànim depredador). Ells, els de l’esquerra soca, no solen cobrir la seva veu d’autoritarisme ni de veritats absolutes, sinó d’un refrescant còctel de provocació i frivolitat. Potser perquè tampoc veuen gaire clar que tanta serietat estigui servint per a alguna cosa. Volen pensar i repensar el que ja està instaurat, que els progres de fa quatre dècades van cisellar en blocs de marbre. Pertanyen a una generació que està patint una democràcia malalta. I ells, els soques, estan compromesos per curar-la. Podem acompanyar-los o burlar-nos-en. I que la fi del món ens enxampi prenent un whisky. Anyenc, sisplau.