La síndrome del No-Do
Produeix una extraordinària fatiga i una anguniosa sensació de déjà vú. La percepció de girar a la roda d’hàmster és intensa. El trastorn sol provocar indignació, fins i tot ràbia, tot i que també va acompanyat de moments d’abatiment i desitjos de baixar del món. La síndrome és majoritàriament femenina i, tot i que els seus símptomes són compartits per diverses generacions, sol presentar-se de forma majoritària en dones d’edat madura, aquelles que encara guarden en algun punt llunyà de la seva memòria certa tonada.
La música era tota una declaració d’intencions. Pomposa i triomfal anunciava l’inici de la píndola propagandística. Deu minuts de projecció obligatòria en tots els cines fins a la mort de Franco. Com va batejar el periodista i sociòleg Saturnino Rodríguez, el No-Do era el "catecisme social d’una època". Les glosses al dictador i a la seva política s’emmarcaven en una imatge d’Espanya exaltada, uniforme i catòlica. En el potatge ideològic, la dona servia per portar modelets i dedicar-se a la llar i la família. La pobra, no donava per a més.
¿I la síndrome del No-Do? Aquesta sensació esgotadora i exasperant que produeix entreoir la tonada en qüestió en els discursos d’alguns. Haver de tornar a defensar el guanyat i enfrontar-se a arguments ja superats que només pretenen el control del cos de la dona i, amb això, la seva submissió. Tot està ja dit i lluitat. Però, de nou, la roda. ¿Que no existeix la síndrome del No-Do? Tampoc la síndrome postavortament i Madrid va aprovar l’obligatorietat d’informar les dones que decidissin avortar de les seves falses conseqüències. Finalment, el PP va rectificar, però el cas il·lustra la voluntat dels reaccionaris. Perquè la perversió no només rau en la burla acientífica, sinó en la imposició d’escoltar. Alliçonar pressuposant la ignorància, la beneiteria o la frivolitat de la dona que avorta. Aquesta és l’autèntica naturalesa de la croada ultraconservadora: degradar la dona per retornar-la a l’engranatge de la cura. De nou, modelets i maternitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
