La campanya militar (70) | Article de Jesús A. Núñez Villaverde Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Rússia no aconsegueix amagar les seves debilitats
Moscou mostra una creixent desesperació amb mesures que no li serviran per capgirar la situació sobre el terreny
A hores d’ara, i fins i tot assumint que la boira de la guerra impedeix saber amb precisió el que està passant en cada racó del camp de batalla, disposem de prou informació per concloure que les coses no li estan anant bé a Rússia. Per a qui es troba en una situació com aquesta és previsible que, en el marc de la guerra de propaganda que els dos bàndols practiquen, intenti ocultar els contratemps i la debilitat real amb gestos o accions que pretenen convèncer propis i estranys d’una aparent fortalesa.
Així cal entendre, per exemple, la declaració russa de la llei marcial en les quatre regions que recentment s’ha annexionat. En termes pràctics amb prou feines suposa res gaire diferent al que ja pateix la població d’aquestes zones, tot i que és cert que la mesura atorga encara més protagonisme als comandaments militars sobre el terreny per mirar d’anul·lar violentament l’activitat dels partisans locals, expropiar recursos de tota mena amb l’habitual argument de les necessitats de defensa o accelerar el reclutament obligatori dels qui ara figuren com a ciutadans russos. Però res d’això pot amagar que Moscou ni tan sols controla aquest territori en la seva totalitat ni que la mesura no li permet revertir la pèrdua de terreny davant l’empenta ucraïnesa.
Entretots
El mateix s’ha de dir de la decisió d’evacuar uns 50.000 a 60.000 civils de Kherson. L’execució d’aquesta mesura es presenta artificiosament com un gest protector que busca alliberar els locals del perill que Kíiv decideixi realitzar atacs indiscriminats contra ells. La realitat, però, és que Rússia ja dona pràcticament per perdut el control de la zona occidental d’aquest ‘óblast’ i el que busca és buidar-lo de civils per convertir-lo en terreny lliure de restriccions per al combat, cosa que també facilita la tasca a les seves tropes d’ocupació per desenvolupar la defensa fins al riu Dniéper.
No és millor la imatge que s’extreu de la utilització de míssils i drons iranians per part de Moscou. S’entén que, negant que estigui passant una cosa com aquesta, Rússia busca aparentar una capacitat de fabricació d’aquest armament que en realitat ja no posseeix. Hi ha suficients proves de la utilització de drons suïcides iranians Shahed 136, als quals simplement Moscou ha reanomenat Geran-2, intentant fer-los passar per productes nacionals. La crua realitat és que, com a efecte acumulat de les sancions, Rússia està començant a tenir considerables problemes per fabricar material i armament sofisticat, en la mesura que depèn de components d’origen estranger que ja no arriben a les seves mans.
Finalment, la creixent onada d’atacs indiscriminats contra civils –amb artilleria, drons i avions de tota mena– tampoc canvia el panorama. Com es continua comprovant diàriament, aquest càstig no li està servint per desmoralitzar la població ni les forces armades ucraïneses. Al contrari, implica per a Rússia una renovada crítica pels seus crims i, a més, suposa un ús ineficient dels seus reduïts arsenals, quan la seva capacitat de reposició per atendre a futures etapes d’una guerra que apunta a la seva prolongació ‘sine die’ està sent ja molt limitada.
En definitiva, Rússia continua mostrant tant el seu menyspreu pel dret internacional humanitari com la seva creixent desesperació amb una invasió que al seu moment va creure que seria un passeig militar. I cap de les mesures citades li servirà per capgirar la situació sobre el terreny.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
