Espanya també se la jugaa Ucraïna i a l’est

En realitat, al marge de la paraula triada per descriure la situació actual, és un fet que Espanya està implicada tant individualment com col·lectivament en la defensa d’Ucraïna i en la seguretat dels països de l’Europa oriental més afectats per la deriva bel·licista de Putin. Així, en relació amb Ucraïna, ja des de l’arrencada de la invasió russa estem integrats en el Grup de Contacte per a la Defensa d’Ucraïna, junt amb la trentena de països liderats per Washington centrats en l’ajuda militar a Kíiv.

I encara que és cert que, al contrari del que fan altres governs occidentals, la tradicional opacitat governamental en aquesta matèria no permet conèixer en detall el llistat de material i armament transferit, sabem que entre març del 2022 i febrer del 2024 hi ha hagut almenys 61 operacions d’exportació que inclouen drons, vuit patrulleres, munició artillera de diferents calibres, míssils antiaeris Patriot, Nasams, Hawk i Aspide, vehicles blindats TOA M-113 i una desena de carros de combat Leopard 2A4, als quals aviat se n’afegiran 20 més. En paral·lel, ja més de 3.500 militars ucraïnesos han rebut formació en territori espanyol, principalment en el marc definit per l’Eumam-UA (Missió d’Assistència Militar de la UE en Suport a Ucraïna), apartat en el qual Espanya destaca en tercera posició entre els aliats europeus.

Unes xifres, en tot cas, que habitualment identifiquen Espanya com un subministrador de suport militar de segon nivell (el dinovè, amb un total estimat d’uns 338 milions d’euros), però que milloren ostensiblement si a aquest esforç s’hi afegeix la càrrega que suposa l’ajuda humanitària prestada als civils ucraïnesos ressituats als països veïns (al voltant dels sis milions de persones), així com l’atenció prestada als 192.000 ucraïnesos refugiats en territori espanyol, que situa Espanya al cinquè lloc a escala internacional, per nombre d’acollits.

Pel que fa a la contribució a la seguretat aliada en el marc de l’OTAN, com a resposta a la creixent percepció d’amenaça que senten els veïns immediats de Rússia, Espanya fa ja anys que manté efectius i material desplegat a la zona, i tot apunta que el nivell de compromís es veurà accentuat a curt termini. D’una banda, hi ha caces espanyols patrullant el cel de Romania i Bulgària, com a part de la Policia Aèria Reforçada de l’Aliança Atlàntica i, així mateix, participem assíduament en la missió de policia aèria del Bàltic amb rotacions dels avions F-18 i Eurofighter, per protegir l’espai aeri d’Estònia, Letònia i Lituània.

Notícies relacionades

"No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"

¿Tot continua igual?

Aquests mateixos països bàltics compten també amb suport antiaeri espanyol mitjançant el desplegament d’una bateria de míssils Nasams a la base aèria de Lielvarde, juntament amb l’aportació d’un destacament terrestre a la base d’Adazi (Letònia), compost per uns 650 efectius dotats de carros de combat Leopard 2 i blindats Pizarro. A això s’hi afegeix, des de l’arrencada d’aquest any, el primer desplegament d’un grup de combat espanyol a Eslovàquia –en el marc de la missió Presència Avançada Reforçada de l’OTAN i amb un contingent que ronda els 700 efectius–, que s’afegeix als desplegaments que ja estan operant a Romania (uns 250 efectius), on ja hi ha un radar de vigilància aèria integrat en el sistema de suport al flanc oriental de l’Aliança. Tot això sense oblidar la presència de vaixells de l’Armada a les Agrupacions Navals Permanents de l’OTAN, tant al mar Bàltic com al mar del Nord.

Molta implicació per a uns i molt poca per a d’altres. El fet és que la nostra seguretat també es juga avui en aquests escenaris. I, sense passar per alt la corresponsabilitat occidental en l’actual desequilibri de l’ordre de seguretat europeu, no podem quedar-nos-en al marge.