Una fotografia

No recordo a on vaig veure per primera vegada la fotografia del traspàs de la conselleria d’universitats entre Gemma Geis i Joaquim Nadal. Si entres en un buscador a Internet n’hi ha unes quantes. Des de la pantalla, l’ambient sembla distès i fins i tot divertit. La segona qüestió que m’ha sorprès és que Geis, que és qui abandonava la conselleria, fins i tot riu més que Nadal, que és qui n’ocuparà la responsabilitat a partir d’ara. 

D’altra banda, el 19 d’octubre, al Parlament de Catalunya, Salvador Illa recordava que no són importants els polítics i que, en canvi, sí que ho són les polítiques. Això em va fer pensar en una de les classes a Girona de fa uns anys, quan un alumne va dir-me que no li interessava la política. “En tot cas, en facis cas o no, la política t’impactarà i tindrà grans conseqüències a la teva vida”, vaig contestar-li. A les portes d’aquest hivern inestable, la importància de les polítiques es fa més evident que mai. 

Els diferents governs independentistes a Catalunya durant els últims dotze anys no han complert gairebé cap promesa i la gestió del dia a dia ha estat compromesa, com no ho havia estat mai abans en democràcia, a causa de la permanent excepcionalitat que s’ha imposat durant el temps que va durar el 'procés'. Per si tot això no fos suficient, l’espectacle del govern català d’aquests últims mesos ha estat nefand. El govern actual d’ERC, eixut de cap més suport parlamentari, tampoc no pot presentar cap èxit ni en polítiques de progrés, ni d’igualtat d’oportunitats, ni salut pública, ni en educació ni en universitats. 

Catalunya era la primera comunitat de PIB per càpita, avui no ho és. Tampoc no és la segona ni la tercera. El president Pere Aragonès ha volgut amagar aquesta realitat amb un espectacle on persones conegudes entren en el nou govern i ho dic d’aquesta manera perquè ell ha estat qui l’ha definit com el govern del 80%. Per insistir en aquesta idea, Aragonès ha entrat persones a l'executiu que tenen un gran prestigi, el qual havia estat obtingut per la seva feina i per la d’un col•lectiu molt més ampli d’altres persones. Així, s'aspirava a amagar una tristíssima realitat de país, que és que en un moment tan important com aquest, ningú no pot pretendre governar amb un suport del 21,3%. El PSC de Salvador Illa té més vots que tot el govern de Catalunya. 

Notícies relacionades

Madrenas recolza Gemma Geis com a candidata a l’alcaldia de Girona

Illa, malgrat Sánchez

Alguns polítics de Girona han tingut molta influència a la política catalana. Això m’ha fet pensar que l’estratègia d’utilitzar noms per tal que no es parli de les polítiques no fos cas que tingués aquest origen. L’Albert Ballesta va ser alcalde de Girona amb el número dinou de la llista i, uns quants dies després, va ser canviat per Marta Madrenas. Ara, Assumpció Puig també ha estat apartada poc temps després d’haver acceptat ser candidata. Junts està a l’espera d’unes noves primàries i espera que, aquesta vegada sí, produeixin el resultat esperat. Qui ja no és al Parlament ni al govern és Gemma Geis, així que possiblement ara sí que veurà bé presentar-se a Girona. 

Vist amb perspectiva, la majoria convindrà que aquest és un espectacle lamentable. Això no obstant, en el món de les benvingudes i de les hores dels adeus potser tot es torna tan emocional que fa perdre el món de vista. Potser, per això, en aquella fotografia, ningú no va adonar-se que l’instant era prou trist. Fa molt temps que la majoria de catalans té constància que el govern de Junts i ERC no funciona ni poc ni gens. Des de fa unes setmanes, també ho manifesten totes les branques, tendències i sensibilitats de l’antic món de Convergència i Unió. Les polítiques són absents i les fotografies distreuen l’instant, però aquesta brillantor banal amb el temps es converteix en un exemple més d’una evolució ben torçada.