La deriva i la desídia a Girona

Quan el diumenge 28 de maig Sílvia Paneque va guanyar les eleccions a Girona, la ciutat va dir clarament que la volia d’alcaldessa, que volia rigor en la gestió i un canvi clar del rumb a la deriva ultranacionalista que, venint de lluny, Marta Madrenas havia portat fins a l’infinit i més enllà aquests últims quatre anys.

En una democràcia és comú que els partits polítics busquin coalicions o aliances per aconseguir majories i governar. Aquest no va ser el problema de Girona. Això no obstant, els pactes han de tenir cura amb la interpretació del resultat de les eleccions o bé poden suposar una preocupació greu sobre la justícia i la justificació del procés. En el cas de Girona, el problema és que l’acord entre Guanyem-CUP, Junts i ERC va ser per motius aliens a la ciutat.

Les votacions en democràcia són una oportunitat perquè la ciutadania expressi la seva voluntat i esculli els representants. Aquesta voluntat va ser clara a Girona: els dos partits que havien estat al govern, Junts i ERC, van perdre la meitat dels vots. Gairebé 10.000 vots entre les dues formacions. Hi ha alguna altra lectura possible, que no sigui que la ciutat de Girona va enviar-los a l’oposició? Junts i ERC, però, continuen estant al govern i, en conseqüència, no va ser fet amb esperit de canvi.

Aquesta manca de fonament a l’hora d’explicar l’acord entre Guanyem-CUP i Junts és molt greu, perquè aquest govern és necessari explicar-lo millor que cap altre. Això succeeix perquè quan els partits que han perdut les eleccions decideixen unir-se per formar una coalició i arravatar el govern al partit més votat, això genera un descontentament, frustració i enuig entre els votants del primer partit en les eleccions. Aquesta circumstància és la clau per entendre que fonamentar l’acord per explicar-se bé sigui tan important i a Girona, en matèria de programa, això resulta impossible entre Guanyem i Junts.

Hi ha hagut molts exemples d’impostura en els més de 15 debats municipals gironins, entre els quals destaca haver amagat sempre que l’acord independentista entre Guanyem i Junts estava fet o que –van dir en diferents ocasions– respectarien la llista més votada. Però l’engany més cruel ha estat afirmar en multitud d’ocasions que Guanyem i Junts tenien els programes més diferents durant la campanya electoral i, a més a més, afegir que l’acord de govern es faria posant Girona primer, els seus problemes estructurals i els objectius de futur.

Gemma Geis va recordar en moltes ocasions que se sentia orgullosa hereva dels diferents governs de Junts a Girona i, al seu míting central, Marta Madrenas va dir ben alt i clar que deixava una ciutat molt més neta i segura que la que el seu partit s’havia trobat. Entre els votants de Guanyem, ningú pot negar que el seu partit, en canvi, defensava que Girona tenia problemes estructurals –és a dir, sistèmics, profunds i greus– que havien de ser corregits de manera immediata. Els objectius eren antagònics als de Madrenes. O no? Entre aquestes dues posicions tan irreconciliables, hi ha hagut un pacte que només es pot entendre, hi insisteixo, com un exercici de poder per al poder, cru.

Notícies relacionades

Guanyem, Junts i ERC pacten l’alcaldia de Girona amb Lluc Salellas com a alcalde

Illa, malgrat Sánchez

És clar que aquest tipus d’acords forçats tenen el perill de generar inestabilitat política. Junts i Guanyem han sabut trobar un punt mitjà? O bé hi ha una base fràgil i vulnerable sobre els objectius a perseguir? Els uns deien que ho volien canviar tot i els altres, que Girona estava millor que mai. Quin és el punt mitjà entre aquestes dues sentències? Aquest punt mitjà pot aturar la frustració entre la gran majoria que esperava un canvi real?

El partit de Sílvia Paneque va guanyar les eleccions i va presentar un programa polític clar davant de la ciutadania i en els debats. Guanyem va quedar com a segona força i també va presentar un programa de canvi senzill d’entendre. És evident que aquests programes tenien molts més punts en comú que l’acord entre Guanyem i Junts. I, a més, aquest acord seria molt més respectuós amb la voluntat de la gent de Girona. Queden, doncs, preguntes formulades per molts gironins i gironines, que són molt pertinents. Quin és, per tant, el fonament del pacte entre Guanyem i Junts? Per què ERC hi participa, com en l’anterior mandat, sense ni ser necessari ni aportar la clau per a cap majoria?