Desperfectes Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Líders sense durada

És poc alliçonador que la geoestratègia xinesa tingui un sentit dels temps més durador que els països lliures

2
Es llegeix en minuts
Líders sense durada

DANIEL LEAL / POOL

La breu biografia política de Liz Truss il·lustrarà tant la crisi britànica post-Brexit com la generalització d'una precària collita de líders que ni tan sols tenen el marge de la data de caducitat, talment víctimes d'un naufragi que les supera. Ja després de l'adéu a la reina Isabel, Liz Truss es va comportar com si no sabés on era, insegura, sense energia, envoltada de deslleials que van interpretar la caiguda de Boris Johnson com l'oportunitat que ofereix el pànic polític. Tal vegada és que Liz Truss ja representa una manera de fer política que és d'usar i llençar.

A l’hora d’estudiar la conducta dels líders, la ciència política classifica però no intueix: ningú sap ni com ni quan hi haurà nous líders a l'altura de les circumstàncies. Podem preferir que siguin previsibles o seductors, sòlids o gasosos, “teflon” o dignes d'una pàgina de Plutarc. Ni la política britànica, tan consuetudinària, podrà dotar-se fàcilment d'un nou líder “tory” encara que en el passat els dos vells partits sabien interpretar els canvis d'època: d'una part, Margaret Thatcher; Tony Blair, d'una altra. Blair va ser tan “cool” que, després d'anys de dir sempre “sí”, va sostenir que l'art de liderar és a dir “no”.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Entre els líders “teflon” –antiadherents i amb somriure sense caràcter- hi ha de tot: al Canadà, Pierre Trudeau perpetua la dinastia del liberalisme políticament correcte; Emmanuel Macron presideix la República Francesa com el fill únic que té tots els diplomes; a Finlàndia governa Sanna Marin i, a Espanya, de la mà de Yolanda Díaz, Pedro Sánchez lidera amb el gota a gota del CIS, a càrrec dels pressupostos generals de l'Estat. Això és estilitzar-se com “soft power” però no a fi de camuflar el “hard power” sinó per a negar que existeixi. La política “Tik Tok” trenca amb el pluralisme clàssic.

Notícies relacionades

Amb líders de centredreta i centreesquerra poc dotats de consistència és quan guanyen més espai els extrems. És el cas de Giorgia Meloni, que té energia radical. Donald Trump i Bolsonaro comparteixen la política de parc juràssic. Erdogan a Turquia i Modi a l'Índia, sincronitzen amb Putin. Al batibull de l'esquerra iberoamericana líders indigenistes i de populisme chavista han aconseguit el poder.

A l'espera d'una nova onada de líders, qui ja té el timó imperial a les mans és Xi Jingping. Encara que el mur de Berlín caigués l’any 1989 i que la desunió soviètica va tenir les conseqüències que va tenir, Jing Ping és ara l'home amb més poder del món, per un tercer mandat que ja té l’aval del Congrés del Partit Comunista Xinès, amb el martell i la falç com a emblemes adossats als pinacles tecnològics de Shangai. la Xina és un imperi híbrid de capitalisme d'Estat, censura d’Internet i mercat sense Estat de Dret, amb 1.400 milions de súbdits. Quan era ministra d'exteriors, Liz Truss anava amb els falcons del seu partit enfrontats a la Xina neototalitària. És poc alliçonador que la geo-estratègia xinesa tingui un sentit dels temps més durador que els països lliures. Com que manquen líders amb personalitat qui sap si qualsevol dia manaran els robots.

Temes:

Regne Unit