Boles, ‘baby’, boles

Un altre símptoma és dedicar-se tant a denunciar boles, procedents d’un actor fàustic que suma les insídies de la ultradreta a la capacitat demoníaca dels pseudomitjans. Fa un temps, es parlava molt de postveritat. Ara ens conformem de queixar-nos de les falses noticies. Boles, baby, boles.

Passi el que passi, sigui real o fictici, veritable o fals, la cadena de subministraments del Govern central apareix a la televisió dient que tot són noticies inventades. ¿Hi va haver sempre tantes boles? ¿Les propaga només la ultradreta per les xarxes o a mitges amb el front mediàtic de Pedro Sánchez?

El càndid de Voltaire, en la creença que vivia en el millor dels mons possibles segons li havien ensenyat els seus mestres, ho hagué de contrastar amb el fragor absurd de la guerra dels Set Anys i el terratrèmol de Lisboa de 1755.

Mantenir la premissa que el segle XXI seria xauxa que el món algun dia pot arribar a ser perfecte no van ser maneres d’afrontar el que venia. Cada època té la seva rebosteria selecta i els seus fracassos. Ni ara ni al segle XVIII no es pot anar per la vida com un càndid, suposant que estem en el millor dels móns possibles. En realitat, vivim en un món imperfecte, finit i hostil. Tot i així, vivim, fins i tot podem prosperar, i de vegades som feliços. No és un mal mètode escrutar la realitat i aprendre a canalitzar-la amb profit.

La política que tothora ve el fals rumor pot tenir beneficis a curt termini però a la llarga repercuteix en la fatiga de materials. Així és com el Govern de Pedro Sánchez va recusant boles i ensopegant dia sí dia no amb la mateixa pedra: per exemple, els empresaris estafen els obrers, el capitalisme corromp, l’empresa privada és un niu d’escorpins. Boles, baby, boles.

Notícies relacionades

Investigar sense apriorismes

Reconciliats amb el Barça, amb l’equip

Passa amb el tabú de l’energia nuclear. És més que una paradoxa advocar per una parada nuclear i alhora anar a buscar energia atòmica a França. Els costos elevats de l’energia destrueixen llocs de treball i la dependència energètica resta capacitat competitiva. Qualsevol crisi energètica deixa l’economia espanyola per terra. El cost de l’electricitat afecta més les empreses que la manca de fluïdesa creditícia.

Amb tanta bola hem equiparat l’apagada elèctrica de dilluns a l’apocalipsi. Segons la Bíblia, va aparèixer al cel un enorme drac vermell amb set caps, deu banyes i set corones. Amb la cua va tirar per terra la tercera part de les estrelles. Això era l’anunci apocalíptic. O potser una bola.