A contrallum | Article de Juan José Millás Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El préstec
Cansat de viure, tot i que incapaç de suïcidar-se, va contactar a través del web profund amb un sicari a qui va encarregar que el matés sense dolor i en el moment més inesperat. Va pagar en bitcoins, seguint les instruccions de l’assassí a sou, i va sentir, en el moment mateix de fer-ho, una eufòria de la que mai havia gaudit. Sortia al carrer amb l’expectativa de ser tirotejat, apunyalat, escanyat. Demanava menjars a domicili convençut que el noi de la pizza trauria una pistola en el moment de cobrar-lo, feia llargs passejos nocturns pels carrers més buits de l’extraradi per facilitar la feina al seu executor, va tornar a fumar sense por del càncer del pulmó... Vivia en una excitació contínua, sempre a l’espera del moment magnífic en què el patiment deixaria d’existir.
Entretots
Però els dies passaven sense que passés res. Va prendre per la seva assassina una dona que es va enamorar (o va fingir enamorar-se) d’ell, el lampista que va anar a desembussar-li l’embornal de la dutxa, l’agent comercial que li va proposar canviar de companyia telefònica, el venedor de congelats que va trucar a la seva porta per oferir-li els millors peixos i mariscos del món a preus que no tenien competència. Veia perills on no n’hi havia. En ocasions, dubtava de continuar viu: potser, i d’acord amb el pacte, li havien proporcionat una mort tan ràpida que ni l’havia sentit. Al metro o a l’autobús, ensopegava expressament amb la gent per assegurar-se que encara posseïa un cos material.
Al cap de l’any de l’encàrrec, va començar a considerar la possibilitat d’haver sigut víctima d’una estafa: abundaven pel que semblava a internet i molt més al web profund, on es traficava amb productes i idees que estaven fora de la llei. La idea li produïa vergonya i por, ja que havia invertit en el crim els estalvis de tota la seva vida i es trobava en la ruïna. ¿Havia d’anar a la policia per denunciar la conculcació? ¿Hi havia alguna possibilitat de recuperar la inversió? Mentre ho decidia o no, es va acostar un dia a la seu de la seva companyia elèctrica per sol·licitar que li restablissin el subministrament, que l’havien tallat per problemes de cobrament. Va entrar a mig matí i no en va tornar a sortir. El sicari l’esperava dins.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
