Educació

1
Es llegeix en minuts
Mar Hurtado y Eva Sargatal, de la asociación de maestros Rosa Sensat.

Mar Hurtado y Eva Sargatal, de la asociación de maestros Rosa Sensat. / Jordi Otix

Arran de les mesures, certament coercitives i d’arrels militars, que el president Bukele ha implantat a les escoles del Salvador, el programa La Selva, de TV3, va convidar aquesta setmana la presidenta de l’Associació de Mestres, Rosa Sensat, a parlar de l’assumpte en concret i, en general, de la disciplina com a concepte. Mar Hurtado, la presidenta, es va mostrar inflexible i decidida a rebatre la necessitat d’implantar alguna mena d’ordre o coerció amb connotacions que ella considerava que eren castrenses. "M’esgarrifa bastant", va dir, i tot i que tant Xavier Grasset com Antoni Bassas defensaven que no necessàriament la disciplina té una connotació negativa i que una certa disciplina és imprescindible per a la vida, ella argumentava que és sinònim de silenci i de subordinació de les ments i que "si volem nens i nenes amb esperit crític, aquesta disciplina està fora de lloc", perquè resulta que "tapem la boca a adolescents que tenen coses a dir i que amb el canal de la disciplina els estem perdent".

Notícies relacionades

Els orígens de Rosa Sensat, l’escola de mestres que va començar clandestinament el 1965, tenen a veure amb la renovació pedagògica d’abans de la guerra, amb la mítica Escola del Bosc de la Mancomunitat i amb la recuperació d’una tradició educativa que el franquisme va anorrear. De la mà de mestres com Dolors Canals o Marta Mata, Rosa Sensat va pujar a les espatlles dels gegants de la pedagogia i, a poc a poc, es va convertir en un referent de lluita democràtica contra un sistema certament coercitiu, a les aules i en la societat.

Els antecedents, però, ara es tornen paròdia. En el fons de l’arenga de Mar Hurtado hi ha el temor que els desastrosos resultats educatius facin anar el pèndol cap a la por, amb solucions disciplinàries. S’equivoca en un detall. Fa falta més rigor, però també dosis de disciplina. Vist el panorama de moltes aules, de molts centres, una ordenació que es basi en un conjunt de regles per mantenir la convivència no és, gens ni mica, un assumpte menor. No està fora de lloc. Ajuda a viure en comunitat, ajuda a ensenyar i a aprendre.