George R.R. Martin vol el seu propi Marvel

És el que explica la seva participació directa en el desenvolupament d’aquesta preqüela ‘tronera’, centrada en la història de la família Targaryen, la casa a què pertanyia la popular Daenerys de la Tempesta. Les males llengües asseguren que no vol tornar a cometre l’error de les últimes temporades de ‘Joc de trons’. Llavors va dir que necessitava retirar-se del desenvolupament de la sèrie per acabar la sisena entrega de ‘Cançó de gel i foc’ (que, per cert, segueix sense data de publicació). ¿El resultat? Que els ‘showrunners’ decidissin portar la sèrie per altres camins, amb resultats una mica deslluïts. Per això ara assegura que no pensa cedir el control.

La pregunta que sorgeix és si l’univers de ‘Joc de trons’ té prou potencial per aconseguir desenvolupar una estratègia similar a aquella que ha convertit Disney en una màquina de fer diners. Les franquícies operen creant un ecosistema en el qual la narrativa encavalca històries i personatges coneguts pel públic, de manera que cada nou producte és més fàcil de vendre, minimitzant riscos i augmentant el seu potencial rendibilitat.

Notícies relacionades

‘La casa del dragón’, la seqüela de ‘Juego de Tronos’, estrena destacada d’HBO Max a l’agost

Testosterona antiprocés

El projecte té dues grans cartes al seu favor. D’un costat, l’univers literari, traduït a gairebé 50 idiomes i amb més de 150 milions d’exemplars venuts arreu del món. D’un altre, una adaptació serièfila mega premiada i aplaudida per públic i crítica. Però també existeixen algunes coses en contra. En primer lloc, el frenesí de ‘Joc de trons’ no està en el seu zenit. La sèrie va acabar el 2019 amb no poques crítiques per un final precipitat i de qualitat inferior a aquella que la sèrie havia acostumat la seva audiència. A ‘La casa del dragón’, a més, li està costant construir una personalitat pròpia més enllà de la nostàlgia. La complementarietat dels productes que apuntalen la propietat intel·lectual és una mica inherent a l’èxit de Marvel i Star Wars, ja que permet encavalcar audiències i ampliar el fenomen. Però sens dubte, el factor que el situa en una posició de més debilitat és la falta de pel·lícules (almenys de moment). Els universos cinematogràfics han demostrat àmpliament la seva capacitat per enfortir una propietat intel·lectual creant esdeveniments. I tot i que ‘Joc de trons’ va ser, en el seu moment, una cita ineludible per a audiències de tot el planeta, el consum sota demanda està diluint la ressonància de la cita setmanal, cosa que minva la ressonància de les estrenes de sèries.

És aviat per saber si George R.R. Martin serà el nou Stan Lee o un altre George Lucas. També, si serà capaç de satisfer les demandes d’un estudi desesperat per projectes amb certes garanties d’èxit. Però sap que té a les seves mans la llavor d’un negoci multimilionari: una audiència enganxada a la seva proposta de fantasia medieval quallada de traïcions, violència, sexe i girs inesperats.  ¿Qui no voldria aferrar-se a aquest tron? Una altra cosa és que Martin, com a pare intel·lectual de la criatura, aguanti en la posició on tot aquest projecte el col·loca i, sobretot, sigui capaç de produir prou material per convertir l’univers de Ponent en un ens viu i en constant desenvolupament.