‘The Oscar goes to... Youtube’

El que Youtube ofereix a l’Acadèmia és molt llaminer. El servei compta en l’actualitat amb més de 2.000 milions d’usuaris actius arreu del món, unes xifres que són a anys llum dels menys de 20 milions que va registrar la gala d’aquest any al canal nord-americà ABC, que anualment desemborsa 100 milions pels drets d’emissió. A Youtube, a més, la gala serà la cita de referència, però no l’única. Els Oscars estaran acompanyats d’una programació variada centrada en la indústria al llarg de tot l’any. I hi ha un al·licient addicional: la possibilitat de complementar la cobertura clàssica amb els estrims dels creadors de contingut, que posaran al servei de la retransmissió les seves àmplies bases de seguidors.

L’acord entre els Oscars i Youtube és la confirmació que ja no existeix gairebé cap mitjà tradicional immune a les forces que estan reconfigurant el consum audiovisual a nivell global. Suposa reconèixer, per dolorós que resulti, que la televisió tradicional ha perdut el lloc que va ocupar en una altra època i que les noves audiències s’han acostumat a dedicar petites porcions de temps a una infinitat de mitjans. En aquest oceà d’atenció hiperfragmentada Youtube hi és el rei.

La cosa pinta bé per a la plataforma, tot i que el repte que té al davant és considerable. Tenir un bon contingut i un canal de difusió amb potencial no és suficient perquè, per art de màgia, la gala recuperi l’atenció de la seva etapa més gloriosa, la de finals dels 90. Tot i que el contingut cinematogràfic és un dels més demandats a Youtube, la gala dels Oscars es desenvolupa al llarg de diverses hores, una cosa que podria ser un inconvenient en un context d’atenció efímera. I hi ha una altra barrera tècnica. El servei té abast, sens dubte, però li falta una infraestructura de producció i el know how en la retransmissió d’esdeveniments d’aquest tipus. La clau, per descomptat, estarà a trobar una fórmula que permeti preservar el cor dels guardons adaptant-se a les noves disciplines comunicatives, al joc de la interacció i a la reinterpretació del protocol. També serà necessari que tot el món de la fama es presti a entrar en aquest joc de la interacció en temps real i de la crònica no professional sense que es perdi la màgia que els envolta.

Notícies relacionades

El dubte

Llibreries, quilòmetre zero

L’Acadèmia i Youtube tenen molt a guanyar si les coses surten bé. La primera és conscient que aquesta nova etapa podria donar una empenta a l’assistència al cine, premiant les pel·lícules al canal més eficaç per promocionar-les. I, per descomptat, convertir la retransmissió en un fenomen veritablement global. Youtube, per la seva banda, podria desbloquejar un tipus d’anunciant exclusiu, sempre avantatjós. I, pel camí, podria augmentar la ja imponent massa d’usuaris que veuen contingut a la seva plataforma.

Hollywood no pot existir sense estrelles, però tampoc sense públic que les admiri. La integració del fandom que campa al seu aire a Youtube és l’as a la màniga que podria augurar èxit i prosperitat a futur, amb un esdeveniment que, de veritat, connecti i fidelitzi l’audiència. Però a ningú se li escapa que portar-ho a la pràctica amb l’actual model podria donar lloc a situacions una mica estranyes. Durant la gala de diumenge passat, Conan O’Brien va fer diverses bromes arran d’aquest acord, amb un discurs que es veia constantment interromput per un dels famosos pre-roll de Youtube. Els Oscars s’haurien d’estrènyer el cinturó, que venen corbes...