Llimona & vinagre | Article d’Emma Riverola Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Juan Antonio Reig Pla: el sermó de la bilis
Amb la defenestració de Reig, la cúpula eclesial espanyola perd una de les seves veus més retrògrades. Flagell d’homosexuals i, per descomptat, de feministes
María Zambrano, gran figura del pensament espanyol del segle XX, recorria sovint a la metàfora de les entranyes: el dolç lament d’Orfeu que emergeix de les entranyes de l’avern, el lloc on neix el superhome de Nietzsche, el símbol de l’originari, del sentir irreductible. També del món infernal i secret. «¡Quants discursos que han arrossegat les masses haurien passat sense causar el menor efecte si no haguessin sigut pronunciats amb un ritme elemental, invocador del fosc fons adormit!» Discursos, arengues, mítings, proclames i, sí, també sermons. Paraules emanades de la foscor visceral que esquincen la calma i l’esperança. També la dignitat de l’ésser, la identitat més íntima.
El Papa ha acceptat amb insòlita celeritat la renúncia de Juan Antonio Reig Pla com a bisbe d’Alcalá de Henares. La dimissió era un pur tràmit. És preceptiu que, al complir 75 anys, els bisbes presentin la renúncia al càrrec i gaudeixin d’una etapa de continuïtat d’entre dos i cinc anys. Aquesta vegada, ha faltat temps a Francesc per acceptar-la amb efecte immediat. I aquí pau i després glòria... O el que déu disposi.
Amb la defenestració de Reig, la cúpula eclesial espanyola perd una de les seves veus més retrògrades. Flagell d’homosexuals i, per descomptat, de feministes. El prelat de les misses ultres, amb aguiló inclòs. L’home que, gràcies a la TVE que paguem tots, va retransmetre la seva missa el Divendres Sant del 2012: «Aquestes persones que avui, portades per tantes ideologies, acaben per no orientar bé la seva sexualitat, que pensen ja des de petits que senten atracció sexual pel mateix sexe, i de vegades, per comprovar-ho, es corrompen i es prostitueixen, i van a clubs d’homes nocturns. Us asseguro que troben l’infern».
Entretots
Des que va ser nomenat bisbe de Sogorb-Castelló, després de Cartagena i, des del 2009, d’Alcalá de Henares, ha escampat les seves invectives sempre centrades en l’àmbit de la família i l’ensenyament religiós. Ha vist Espanya com una «societat malalta» davant les «xacres» del divorci, l’avortament i la recent aprovació de l’eutanàsia. Ha afirmat que els matrimonis religiosos són menys donats a la violència masclista, que els fills de divorciats són com «ninots de drap», sense «columna vertebral» que els sostingui i que la despenalització de l’avortament ha sigut la catàstrofe humana «més gran en la història d’Espanya» (és el que té veure la guerra des del costat dels vencedors)… I així, sense despentinar-se, amb la cadència de l’immisericordiós, ha anat llançant les salvatjades més grans.
És tanta la caricatura del personatge que convidaria a la burla. Si no fos perquè el que es diu al púlpit mai es queda en el llindar de les esglésies. No en una societat on el pes del catolicisme encara impregna la vida social, no en un moment polític en què la ultradreta es rearma. Per a ells, les paraules de Reig que adverteixen dels «bàrbars que, embriagats de poder, no saben sostenir la casa comuna, la llar familiar que ha significat i significa Espanya» són mannà per als seus propòsits.
El 2019, una investigació del ‘Diario.es’ va revelar que, a Alcalá de Henares, la diòcesi de Reig, es practicaven les anomenades teràpies de reconversió. Cursos il·legals i clandestins que pretenien «curar» l’homosexualitat. L’orientació sexual tractada com una malaltia que ha de ser superada. Una forma de discriminació cruel, inhumana i degradant que pot arribar a considerar-se una pràctica de tortura.
Notícies relacionadesLa filosofia de Zambrano mirava d’obrir una llum a les zones més fosques de l’ésser humà. «Pensar és arrencar alguna cosa de les entranyes». Aplicar la raó al sentir més profund. Una «tasca amorosa», li deia. Buscava «la paraula perduda, la paraula única, secret de l’amor divinohumà».
Amor... ¿D’on han begut els sermons de Reig durant aquestes dècades? Paraules i paraules capaces de causar la infelicitat a milions de persones. Al·locucions que alimenten l’homofòbia i el masclisme. Tones de foscor abocades sobre les més humanes expressions d’amor. Odi i més odi emanat de la bilis de les seves entranyes. «Les persones homosexuals tenen dret a tenir una família –va afirmar el papa Francesc el 2020–. Ningú hauria de ser marginat o infeliç per això». Segles de moral castradora s’esfondraven amb la benedicció papal. ¿Com es devia sentir Reig al saber d’aquesta afirmació? Potser, en aquell mateix moment, va començar a sentir l’infern de les seves entranyes.
