Article de Marçal Sintes Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

El PP i l’ofertassa als rics

Que hagi preparat amb catalanofòbia la supressió de l’impost de patrimoni revela la vocació electoralista que pretén imprimir aquest assumpte

2
Es llegeix en minuts
El PP i l’ofertassa als rics

La descarada crida de Moreno Bonilla als rics catalans –«a més, aquí no ens independitzarem mai, perquè som una orgullosa part d’Espanya», els diu– perquè marxin a Andalusia i no només a Madrid, té poques aparences de provocar cues d’autocars amb milionaris ansiosos per traslladar les seves fortunes. L’oferta de Moreno Bonilla, que diu que posarà fins i tot un xiringuito a Barcelona per facilitar-los les coses a les grans fortunes, és descarada també per una altra raó, molt més de fons.

Ho va explicar amb meridiana claredat el conseller Giró. Andalusia és de sempre una comunitat receptora de fons, de molts fons, mentre Catalunya aporta diners a l’Estat –solidaritat forçosa– fins a vorejar l’anèmia. En vista d’aquest fet, d’altra banda ben conegut, ¿no és tenir molt morro penjar a la porta el cartell de ‘Rebaixes’? ¿No és passar-se uns quants pobles posar al zero per cent l’impost de patrimoni mentre es gasten els diners rebuts gràcies a l’esforç fiscal d’altres comunitats?

No acaba la història de la batalla dels impostos al Madrid d’Ayuso o a l’Andalusia de Moreno Bonilla, ja que previsiblement l’onada antiimpostos l’estendrà el PP a altres comunitats. Mentrestant, el govern de Pedro Sánchez ha anunciat impostos –avalats per Brussel·les– a la banca i a les energètiques. Fa ben poc, ha rematat amb l’anunci d’un impost als molt rics.

Sembla, doncs, que la batalla ha començat. I que empitjorarà. En aquesta ocasió, cadascú està en la posició que a priori li correspon. L’esquerra aposta per apujar els impostos als que més tenen o guanyen. La dreta, per reduir-los. El debat desprèn una aroma inconfusiblement clàssica, però té substància, notable profunditat. Aquesta sí que és una d’aquelles coses que, com diu el tòpic, interessen a la gent.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

És una qüestió destinada a ocupar un lloc preeminent en el pròxim cicle electoral, que començarà al maig amb les eleccions municipals a tot arreu i les autonòmiques a la majoria de comunitats. Que el PP hagi preparat amb catalanofòbia la supressió de l’impost de patrimoni revela la vocació electoralista que pretén imprimir a aquest assumpte (quan hi ha eleccions a Espanya, sempre apareix algú ficant-se, menyspreant o directament insultant els catalans). 

Veurem si el populisme impositiu li funciona al PP tan bé com somia. Probablement, les seves ofertasses resultaran més difícils d’aplaudir i comprendre a mesura que la terrible crisi que ens cau al damunt es vagi agreujant i que, per tant, els estralls entre la ciutadania, problemes en molts casos gravíssims, es multipliquin. Pot ser, doncs, que inspirat per les polítiques de la inclassificable Ayuso a Madrid, el PP s’estigui endinsant en un terreny més pantanós del que pensa, que hagi escollit una estratègia equivocada, i que apostar per les rebaixes d’impostos no resulti, en el context actual, la més brillant de les idees.

Temes:

Impostos PP