La justícia sí que funciona

L’abast de la sentència és, amb tot, acotat. El TJIE corregeix l’actuació de l’Eurocambra i desautoritza tant el Tribunal General de la Unió Europea com l’advocat general, que havien avalat l’aixecament de la immunitat. Es tracta d’un correctiu institucional rellevant en matèria de garanties, no pas d’una revisió del procés ni d’una impugnació indirecta de les decisions del Suprem.

Tampoc les conseqüències pràctiques alteren la situació dels afectats. Puigdemont ja no és eurodiputat i continua subjecte a una ordre de detenció a Espanya. La nul·litat del suplicatori no modifica la seva posició processal més enllà de confirmar que les seves objeccions formals estaven justificades. Comín, per la seva banda, continua sense poder exercir com a eurodiputat des de les eleccions del 2024 al no haver tornat a Espanya per jurar la Constitució davant la Junta Electoral, requisit que la sentència no qüestiona. En cap dels casos, per tant, la decisió aclareix l’horitzó judicial immediat.

Tot i així, a Junts la resolució ha sigut rebuda amb satisfacció. No pels efectes jurídics pràcticament inexistents, sinó pel valor simbòlic: una victòria moral que reforça el relat del greuge malgrat no traduir-se en conseqüències materials. El TJUE introdueix una correcció procedimental, però no inaugura una nova etapa per als líders independentistes ni anticipa el desenllaç de les causes pendents. Presentar-la com una victòria judicial, o com un aval implícit a l’amnistia, és forçar-ne el significat.

El debat de fons continua estant en el Tribunal Constitucional i en els recursos contra la negativa del Suprem a aplicar l’amnistia al delicte de malversació. És aquí on es determinarà si la llei té un abast ple o si determinades conductes clau del procés en queden fora. El mateix Constitucional ha optat per esperar que el TJUE es pronunciï sobre la compatibilitat que té amb el dret europeu abans de resoldre les empares, amb l’objectiu de blindar la seva futura decisió.

Convé, així doncs, moderar expectatives. Ni aquesta sentència, ni tan sols una eventual validació europea de l’amnistia, suposaran una exculpació del que va passar el 2017. L’amnistia respon, abans que res, a una lògica de governabilitat, ja que el seu efecte principal només ha sigut, per ara, garantir la continuïtat de Pedro Sánchez al capdavant del Govern. En bona part perquè la promesa reconciliació només serà possible si s’assumeixen responsabilitats i es renuncia a convertir, per conveniència política, cada decisió europea en un triomf èpic mirant de trencar la relació indissociable entre legalitat i legitimitat.