Article d’Astrid Barrio Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Partits atrapats

Junts està atrapada en les seves pròpies contradiccions, malgrat els esforços de Jordi Turull. Unes contradiccions que afloraran amb la consulta interna i poden acabar provocant una ruptura, interna i del Govern

3
Es llegeix en minuts
Partits atrapats

EFE

Aparentment, segons l’últim episodi del recurrent enfrontament entre ERC i Junts per Catalunya, la continuïtat del Govern penja d’un fil. De fet això és així, si fem cas a la retòrica, des que en el seu congrés Junts va decidir sotmetre a una consulta interna a la seva militància la continuïtat del partit en el Govern, prèvia realització d’una d’auditoria. A falta de més concreció, el cas és que Junts per Catalunya ja ha constatat almenys tres incompliments flagrants: no s’ha constituït cap organisme de coordinació estratègica de l’independentisme, l’agenda de la taula de diàleg va més enllà de les demandes de celebrar un referèndum i de l’amnistia, i no hi ha cap tipus de cooperació entre els socis de Govern a les Corts Generals. Totes aquestes raons ja serien suficients com per decantar la posició de la direcció del partit cap a la sortida, condicionar la consulta interna i provocar una crisi de Govern. 

Notícies relacionades

Amb tot, Junts posposa la decisió més enllà del debat de política general i exigeix un gest per part d’ERC que difícilment arribarà. De fet, els republicans ni tan sols reconeixen que la crisi els incumbeixi i la circumscriuen a un enfrontament intern en el si de Junts per Catalunya. I ho fan perquè no poden permetre’s cap concessió. No poden crear un organisme de coordinació de l’independentisme, perquè això equivaldria a tornar a subordinar a les institucions grups de pressió no sotmesos a cap control democràtic, com ja va passar el 2017 amb l’anomenat ‘Estat Major’, una cosa a què ERC no està disposada, sobretot perquè ara, a més d’Òmnium Cultural, l’AMI i l’ANC, l’organisme hauria d’incloure el Consell per/de la República de Carles Puigdemont, i aquestes dues últimes són entitats obertament partidàries de la via del confrontació a la qual ERC ha renunciat explícitament. En aquest sentit, doncs, no hi ha res a coordinar. No poden circumscriure la taula del diàleg al referèndum i a l’amnistia perquè equivaldria, si fa no fa, a la constatació del seu fracàs, precisament per la negativa del PSOE a incorporar aquestes qüestions a l’agenda, una cosa que Junts ha vaticinat des del principi. Si el partit republicà vol conjurar aquesta possibilitat i exhibir algun èxit davant dels seus socis de Govern i davant la societat catalana, no té més remei que acceptar negociar altres qüestions, en especial les vinculades a la ‘desjudicialització’. I, finalment, no pot coordinar l’actuació dels grups parlamentaris a Madrid perquè, mentre que ERC aposta per la cooperació, Junts ho fa per l’enfrontament, tot i que el cert és que, en clau de pressupostos i amb l’horitzó de les eleccions municipals del maig, el més assenyat seria que fos aquest últim partit qui reconsiderés la seva posició. Però això, tot i que en propi benefici, seria interpretat internament més com una concessió de Junts a ERC que una concessió d’ERC a Junts. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

ERC està atrapada, perquè no pot fer cap cessió sense que això impliqui una esmena a la totalitat de l’estratègia favorable al diàleg que ha defensat al llarg d’aquesta legislatura. I el PSOE, per la seva banda, tampoc pot moure’s de la seva posició a la taula de diàleg, perquè sent molt a prop l’alè al coll del PP i de Vox, malgrat el que digui el CIS. I Junts està atrapada perquè ni ERC satisfarà cap de les seves pretensions ni pot sortir del Govern sense lesionar greument els seus interessos. Això sempre que s’assumeixi que Junts és un actor unitari. Però no ho és. Per això, en realitat, on Junts està atrapada és en les seves pròpies contradiccions, malgrat els esforços de Jordi Turull. Unes contradiccions que afloraran amb la consulta interna i poden acabar provocant una ruptura. Ruptura interna i ruptura del Govern entre els sectors amb Carles Puigdemont i Lauras Borràs al capdavant, que miren de reüll l’ANC, i el seu ultimàtum d’armar una llista cívica que amenaci el seu territori de caça electoral i els que, com els consellers Jaume Giró o Victoria Alsina, miren de reüll ERC, la veritable hereva del gen convergent, i que veuen amb enveja el seu possibilisme. Les consultes les carrega el diable. I, si no, que li preguntin a Unió.