Error del sistema | Article d’Emma Riverola Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La trampa laboral

L’actitud contrària a la feina s’ha estès en les dues economies més potents del món i el seu eco arriba als nostres carrers. De fons, un gran malestar

2
Es llegeix en minuts
La trampa laboral

Una a una van anar caient les utopies. Els somnis revolucionaris del segle XX van acabar derrotats, banyats en sang i desvari. Quan vam desterrar –o vam permetre que ens desterressin– les ambicions col·lectives, ens vam programar per a l’èxit individual. I allà hi havia la feina. Aquella herència bíblica, però també el vedell d’or. Dies de guanys fàcils, ‘yuppies’, Porsches Cayenne, ‘Espanya va bé’, inauguració de grans centres comercials... ¡Visca l’hedonisme consumista! Tot era possible. De tu depenia. Sempre de tu. De tu. Fins que el castell de cartes es va començar a enfonsar. 

Dels EUA ens arriba la Gran Renúncia, el juliol passat es comptabilitzaven 11 milions de llocs de treball vacants. A la Xina, el ‘Tang Ping’ (Ajaure’s) és un moviment que crida a abandonar l’estrès de les llargues jornades de feina. Joves professionals ben remunerats retornen a la placidesa dels seus llogarrets. El ‘Quiet quitting’ (en l’àmbit laboral seria com una renúncia silenciosa) està omplint TikTok de vídeos de treballadors que fan el mínim en la seva jornada laboral, que abandonen les oficines complint al peu de la lletra l’horari o silencien els missatges fora de l’horari de feina. Aquell ‘a l’hora, els cau el llapis’, que tan sovint s’ha expressat amb menyspreu, ara és exhibit i reivindicat.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

L’actitud contrària a la feina s’ha estès en les dues economies més potents del món i el seu eco arriba als nostres carrers. De fons, un gran malestar laboral. Segons l’Informe Gallup 2022 sobre l’estat laboral mundial, l’estrès entre els treballadors va arribar al 44%, un màxim històric (més significatiu en les dones). El compromís dels empleats amb els seus llocs de treball està sota mínims. Només un 14% dels europeus se sent satisfet amb el seu lloc de treball. A la cua, el Regne Unit, Àustria, Espanya (9%), Luxemburg, França i Itàlia. A la taula que mesura la tristesa, la ira o la preocupació diària, els espanyols ostenten el quart, setè i sisè lloc respectivament de 38 països europeus. 

Els pares, forjats en el valor del treball, miren amb preocupació els seus fills joves. I ells, que viuen enredats en la precarietat, recorden els seus pares defenestrats o temorosos de l’acomiadament durant la Gran Recessió. Ni l’addicció a la feina ni aquests vestits de ‘superwoman’ els va protegir. Si som intercanviables amb un espetec de dits, si ja no vals el que treballes o el que tens, ¿com es mesura el valor? Per ara, no hi ha respostes al desencant. Tan sols la necessitat de parar i esquivar aquestes feines tan semblants a trampes. 

Temes:

Ocupació