Només va quedar la motxilla
Va sortir de l’escola i es va dirigir cap a casa seva. Tot just uns quants passos. L’escola i la seva llar compartien la mateixa plaça, al costat de l’estació de Santa Justa de Sevilla. Però aquesta vegada, la nena no es va aturar a la porta del seu domicili, va continuar ascendint fins al terrat. Diuen que «va deixar anar la motxilla i es va tirar». El que ningú sap és si, just quan els peus se li van desenganxar del terra, va dirigir una última mirada cap aquestes aules que l’havien vençut. Va caure i va morir. La motxilla va quedar sana i estàlvia.
La nena va morir dimarts passat. Fa vuit mesos, a Tenerife, es va suïcidar la Lucía, tenia 12 anys. La Laura es va treure la vida als 14, a Barcelona. La Daniela en tenia 16, vivia a Astúries... El bullying no és nou, però la xifra de casos no deixa de créixer alimentada, també, per la tecnologia. A les humiliacions i agressions físiques, s’hi sumen la suplantació d’identitat virtual, la creació de vídeos falsos o d’imatges manipulades.
Un estudi elaborat el 2023 per la Universitat Complutense de Madrid registra 220.000 víctimes de bullying arreu del país, el 6,2% de l’alumnat de 9 a 15 anys. Per cada dues classes d’escola, es calcula que hi ha quatre víctimes, un assetjador i, almenys, deu testimonis de la situació. Una de cada deu noies ha mirat de suïcidar-se. Un altre informe de la Fundació ANAR assenyala que, l’any passat, l’alumnat que afirmava patir o conèixer alguna víctima d’assetjament representava un 9,4% del total. Aquest any, el percentatge s’ha elevat al 12,3%. ¿Els (no)motius de l’assetjament? Els de sempre.
El crit de «grassa», «marieta», «subnormal» o «moro de merda» que trenca l’autoestima. En realitat, res que no sentim amplificat a les xarxes o als carrers. El bullying devora els diferents i alimenta el plaer tòxic dels dominadors. La vigilància de pares i escoles, així com l’aplicació dels protocols antiassetjament als centres resulten vitals, però la situació ens interpel·la a tots. ¿Fins a quin punt el context ideològic influeix en el preocupant augment de casos?
Mentre el descontentament ciutadà es generalitza, l’exhibició fanfarrona d’alguns líders empresarials i polítics s’intensifica. El seu narcisisme es confon amb carisma i genera legions d’admiradors. S’han normalitzat insults hiperbòlics i amenaces fanfarrones, també patètiques escenificacions de submissió. L’ostentació pública de la crueltat i el menyspreu a l’ètica filtra la societat.
Als EUA, la policia i l’exèrcit redoblen la violència en les batudes de migrants. Les lloances a Hitler circulen pels xats privats dels joves líders republicans. I, quina casualitat, s’estén a internet la campanya Bring Back Bullying («Recuperem l’assetjament escolar»). A Amazon es troben samarretes i gorres amb el lema. L’expressió s’utilitza en to jocós per assenyalar conductes indesitjables, però també com a mètode per forjar el caràcter. «Deixem que els infants s’autocontrolin de nou i vegem com desapareixen els problemes», diu un entusiasta. ¿Desaparèixer? Dalt del terrat, només va quedar en una motxilla.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
