Entre Déu i la IA

Notícies relacionades

Canya per frenar Orriols

Farmacologia estranya

Definir-se com a catòlic ja no fa olor d’encens pretèrit. Entre altres coses, perquè la conversa no omple les esglésies. Llavors, ¿es tracta d’una simple efervescència passatgera? Més enllà de la influència d’una diva de la cançó, és fàcil entreveure en aquest reviure de la creu un símptoma de la desorientació ideològica i de la incertesa que impregnen el present. La fe com a antídot a la soledat que s’escampa en amplis sectors de la societat, com a esperança davant la falta d’utopies, com a bàlsam a la crueltat que impera en les xarxes i les relacions. Davant l’aspror i la intempèrie, l’empara d’uns valors compartits i una identitat.

Sí, un refugi, però també una trinxera. Els missatges apocalíptics que anuncien el final de la civilització occidental en mans dels bàrbars (llegiu-hi, els migrants musulmans) també eleven les pregàries, tot i que tenen més de croada que de pau. Tampoc és descartable un cert esgotament (inclòs l’econòmic) davant l’àmplia oferta de succedanis místics. ¿Per a què gastar en trànsits xamànics o constel·lacions familiars quan es té a l’abast un alleujament espiritual de dos mil anys d’antiguitat? I hi ha la IA: la pèrdua del que és humà en el món de l’algoritme. Davant l’ansietat existencial, creure’s fet a imatge i semblança de Déu guanya per golejada a la sensació de ser reduït a una dada. Moda o no, aquest repunt del catolicisme mostra la dificultat per donar respostes a la desesperança des d’una ètica laica, també impulsa l’agulla ideològica cap al conservadorisme.